Lèxic parlamentari

ABSENTISME PARLAMENTARI
Pràctica d'abandonar el desenvolupament de funcions i deures inherents a un càrrec.
ABSTENCIÓ
Fet de no pronunciar-se sobre el tema proposat a votació. Acció i efecte de no prendre part en una votació.
ACATAMENT
Acció i efecte de respectar i complir les indicacions de la Presidència del Parlament en el si de la cambra, sense que en suposi la conformitat o la submissió a normes, malgrat no s'hi estigui d'acord.
ACCÉS A LA CAMBRA
Entrada a la sala on tenen lloc les sessions del Ple que té caràcter lliure per a tots els ciutadans sempre que presentin l'autorització emesa per la Presidència (article 59.3 del Reglament del Parlament i Resolució de Presidència reguladora de l'accés al Saló de sessions del Parlament).
ACCIÓ POLÍTICA I DE GOVERN
Debat anual que té lloc entre els mesos de setembre i novembre on s'estudia l'estat actual de la comunitat autònoma i s'adopten les resolucions pertinents per dur a terme durant l'any parlamentari. Aquest debat no es produirà els anys en què s'hagin celebrat debats d'investidura o de moció de censura (article 176 del Reglament del Parlament).
ACORD
Decisió adoptada entre les parts interessades o decisió presa per una persona. A l'àmbit parlamentari l'adopció d'acords es pren sempre que la cambra i els òrgans d'aquesta es trobin reunits reglamentàriament i comptin amb la majoria dels seus membres.
ACTA
Document de constatació de fets, incidències, acords o manifestacions de voluntats que tenen lloc a una reunió o junta.
ACTA DE DIPUTAT O DE DIPUTADA
Certificat emès per la Junta Electoral de les Illes Balears que acredita l'adquisició de la condició de diputat o diputada electe. Aquesta acreditació es fa atesos els resultats electorals i les normes de distribució d'escons.
ACTE PARLAMENTARI PÚBLIC
Aquell al qual pot assistir qualsevol persona sempre que estigui autoritzada per la Presidència.
ADMISSIÓ A TRÀMIT
Acte pel qual es decideix la tramitació dels escrits presentats al Registre General del Parlament o a altres òrgans parlamentaris quan s'està tramitant alguna iniciativa. És una de les funcions de la Mesa del Parlament (article 32.1.4t del Reglament del Parlament).
ADSCRIPCIÓ
Acció i efecte de comunicar la pertinença d'un diputat o d'una diputada a un grup parlamentari (article 24 del Reglament del Parlament).
ASSENTIMENT
Acceptació de la qüestió plantejada quan, una vegada proposada, no s'hi fa cap objecció. Una de les formes de votació parlamentària (articles 88.1 i 89 del Reglament del Parlament) (vegeu Votacions).
ASSISTÈNCIA
Deure i dret dels diputats i les diputades d'assistir a algun acte parlamentari, a les sessions del Ple i de les comissions (articles 18 i 14.3 del Reglament del Parlament).
ASSOCIACIÓ
Acció i efecte de la petició d'un diputat o una diputada d'incorporar-se com a tal a un grup parlamentari ja constituït (article 24.5 del Reglament del Parlament).
ATRIBUCIONS
Funcions i competències exercides per una autoritat o un funcionari, que li vénen donades per llei o per reglament segons el càrrec que ocupa.
AUTOGOVERN
Vegeu Òrgans d'autogovern.
AUTONOMIA
Exercici independent del poder o ampli autogovern intern d'una regió o nacionalitat dins dels límits d'un estat.
BANDERA DE LES ILLES BALEARS
Integrada per símbols distintius legitimats històricament i constituïda per quatre barres roges horitzontals sobre fons groc, amb un quarter situat a la part superior esquerra de fons morat i amb un castell blanc de cinc torres enmig (article 6 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS (BOIB)
Publicació oficial de la comunitat autònoma on s'inclouen, entre d'altres, les lleis del Parlament, promulgades en nom del Rei pel president de la comunitat autònoma (article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS (BOPIB)
Publicació oficial del Parlament on s'inclouen els textos i documents la publicació dels quals sigui requerida per algun precepte del Reglament del Parlament, sigui necessària per a coneixença general o per a la tramitació adequada o sigui ordenada per la Presidència (article 104 del Reglament del Parlament).
CAMBRA
Assemblea legislativa (vegeu Parlament).
CESSAMENT
Finalització de l'activitat en el desenvolupament d'un càrrec públic.
COALICIÓ ELECTORAL
Acord que subscriuen dos o més partits polítics o federacions per concórrer a un procés electoral (article 23 del Reglament del Parlament).
COMISSIÓ
Òrgans del Parlament formats per un nombre reduït de diputats i/o diputades on queda reflectida proporcionalment la composició del Ple. Les comissions permanents legislatives, especialitzades per raó de la matèria, són la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals, la d'Hisenda i Pressuposts, la de Medi Ambient i Ordenació Territorial, la de Turisme, d'Economia, la d'Assumptes Socials i Drets Humans, la de Cultura, Educació i Esports i la de Salut. Les comissions permanents no legislatives són la Comissió de Reglament, la de l'Estatut dels Diputats i les Diputades, la de Peticions i la d'Assumptes Europeus. Són comissions d'investigació o d'estudi les que es creen per a un treball concret i finalitzen quan l'han elaborat. També es poden crear comissions permanents que durin tota la legislatura (articles 48 i següents del Reglament del Parlament).
COMISSIÓ TÈCNICA INTERINSULAR
Òrgan encarregat de proposar al Parlament la transferència o la delegació de competències als consells insulars sobre les matèries recollides a l'article 71 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Aquesta comissió ve regulada a l'article 49 de la Llei de consells insulars i a la disposició transitòria de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
COMPAREIXENÇA
Exposició d'un assumpte per part de membres del Govern, d'autoritats o d'altres persones en una sessió parlamentària del Ple o de comissió, a la qual hi han acudit voluntàriament o hi han estat requerits.
COMPETÈNCIA
Facultat d'executar una actuació amb validesa. Conjunt de potestats que s'exerceixen vàlidament dins d'un territori concret, sobre persones determinades i respecte de matèries definides.
CÒMPUT DE TERMINIS
Sistema pel qual es determina el moment inicial i final d'un termini. Llevat de disposició contrària, els terminis assenyalats per dies en el Reglament del Parlament es computen en dies hàbils i els assenyalats per mesos, de data a data. Sempre que un termini finalitza en dissabte, es passa automàticament el venciment al dia hàbil següent. Per a la presentació de documentació o d'iniciatives parlamentaries s'exclouran del còmput els períodes en què el Parlament no celebri sessions, llevat del cas que l'assumpte en qüestió sigui inclòs a l'Ordre del Dia d'una sessió extraordinària. No obstant això, els trenta dies anteriors al començament del període de sessions seran computats com a dies hàbils als efectes de publicació i tramitació de documents i de terminis de presentació d'esmenes (article 97 del Reglament del Parlament).
COMUNITAT AUTÒNOMA
Ens territorial dotat d'autonomia política, en què s'organitzen les regions i les nacionalitats de l'Estat espanyol per a l'exercici del dret d'autogovern (article 2 de la Constitució Espanyola). Segons el Tribunal Constitucional és una corporació pública de base territorial i contingut polític.
CONCLUSIONS
Resum. Acció de concloure. Decisió adoptada en el si d'una comissió d'investigació sobre la matèria debatuda que s'incorpora al dictamen (article 55.5 del Reglament del Parlament).
CONGRÉS DELS DIPUTATS
Una de les dues cambres legislatives estatals, juntament amb el Senat. Ambdues formen les Corts Generals (article 66 de la Constitució Espanyola).
CONSELL CONSULTIU
Òrgan de consulta superior de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que vetlla per l'observança de la Constitució, de l'Estatut d'Autonomia i de la resta de l'ordenament jurídic. Ve regulat per la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, modificada per la Llei 7/2011, de 20 d'octubre.
CONSELL DE GOVERN DE LES ILLES BALEARS
Institució d'autogovern formada pel president, el vicepresident, si n'és el cas, i els consellers, reunits per a l'exercici de les seves funcions (articles 57 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i 15.3 i següents de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears).
CONSELL INSULAR
Òrgan estatutari de govern i d'administració de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i les illes adjacents. Els quatre consells insulars, que són institucions de la comunitat autònoma de les Illes Balears, gaudeixen d'autonomia en la gestió dels seus interessos (article 61 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
CONSELLER O CONSELLERA DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS
Membre del Govern que està al capdavant d'una conselleria i és nomenat directament pel president o la presidenta del Govern.
CONSTITUCIÓ
Conjunt de lleis fonamentals que determina la forma del govern, estableix i garanteix els drets i els deures dels ciutadans, regula el sistema de poder i defineix els òrgans, llurs formes i llurs funcions, i el conjunt de relacions entre ells. L'actual Constitució Espanyola fou aprovada per les Corts Generals l'any 1978.
CONVENI
Acord entre dues o més institucions.
CONVOCATÒRIA
Acte pel qual es comunica als membres d'un òrgan parlamentari la celebració d'una reunió d'aquest, a una hora i una data concretes i amb un ordre del dia determinat.
CORTESIA PARLAMENTÀRIA
Conjunt de regles de correcció tradicionals, implícites o imposades pels reglaments parlamentaris, de les quals depèn en gran part el bon funcionament de les cambres.
CORTS GENERALS
Representen el poble espanyol i són formades pel Congrés dels Diputats i el Senat. Exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, n'aproven els pressuposts, controlen l'acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueix la Constitució. Són inviolables (article 66 de la Constitució Espanyola).
CREDENCIAL
Acreditació (vegeu Acta de diputat o diputada).
CRIDA
Amonestació. Facultat de la Presidència de la cambra o de la d'una comissió per ordenar i centrar degudament una qüestió en debat. Els diputats i les diputades seran cridats a l'ordre si profereixen paraules o expressen conceptes ofensius al decòrum de la cambra o als seus membres, a les institucions de govern o a qualsevol altra persona o entitat, o si no respecten el procediment parlamentari (article 111 del Reglament del Parlament). Igualment, seran cridats a la qüestió sempre que en siguin fora per digressions alienes al punt de què es tracti o pel fet de tornar sobre el que ja estigui discutit o votat (article 110 del Reglament del Parlament).
DEBAT PARLAMENTARI
Discussió d'una iniciativa parlamentària dins dels òrgans de la cambra en què tots els grups parlamentaris i, si n'és el cas, el Govern poden manifestar-ne la posició (articles 74 i següents del Reglament del Parlament).
DECRET LLEI
Norma amb rang de llei dictada pel Govern, que ha de ser convalidada o derogada en un Ple del Parlament o en la Diputació Permanent, en un termini improrrogable de 30 dies des de la promulgació (articles 49 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i 148 del Reglament del Parlament).
DESIGNACIÓ
Determinació d'una persona per a un càrrec o una destinació. Entre d'altres exemples, podem esmentar la designació de diputats i/o diputades per defensar iniciatives parlamentàries al Congrés, la de ternes per cobrir places de magistrats i/o magistrades del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, la de membres del Consell Assessor de RTVE i la de membres del Consell Consultiu.
DIARI DE SESSIONS
Publicació oficial on queden reflectides totes les intervencions del Ple, de la Diputació Permanent i de les comissions (Article 103 del Reglament del Parlament).
DICTAMEN
Treball elaborat en el si d'una comissió on es recullen les conclusions adoptades per aquesta en estudiar una iniciativa parlamentària.
DIES HÀBILS
Dies en els quals és permesa la presentació de documents en el Registre General del Parlament.
DIPUTACIÓ PERMANENT
Òrgan de la cambra que té la funció de vetllar pel poder del Parlament quan aquest no es trobi reunit, hagi estat dissolt o n'hagi expirat el mandat. En aquests dos darrers casos, continuarà fins que es constitueixi el nou parlament. És presidida pel president o la presidenta del Parlament i en formen part un mínim d'onze diputats i/o diputades (articles 45 i 46 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i 60 i següents del Reglament del Parlament).
DIPUTAT O DIPUTADA
Membre del Parlament elegit en un procés electoral.
ELECCIÓ
Designació d'una persona per a un càrrec mitjançant votació.
ESCÓ
Seient reservat a la sala de plens del Parlament per a cada un dels diputats i les diputades.
ESCUT DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
Símbol que representa la personalitat comuna i, alhora, la identitat històrica pròpia de cadascuna de les Illes Balears. La forma i els elements en són regulats per la Llei 7/84, de dia 21 de novembre, de l'escut de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
ESMENA
Escrit mitjançant el qual els grups parlamentaris o els diputats i les diputades pretenen suprimir, modificar, addicionar o substituir una iniciativa parlamentària. Poden ser de totalitat o parcials (article 118 del Reglament del Parlament).
ESTAT
Organització dotada de personalitat jurídica pública, a través de la qual s'exerceix el poder polític. En són elements imprescindibles el territori, la població i la sobirania.
ESTATUT D´AUTONOMIA
Norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma. L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears va ser aprovat per Llei Orgànica 2/1983, i ha estat modificat per les lleis orgàniques 9/1994, 3/1999 i 1/2007.
ESTATUT DELS DIPUTATS I LES DIPUTADES
Règim jurídic especial dels diputats i les diputades, amb la finalitat de protegir la llibertat i la independència dels membres de la cambra en l'exercici de les seves funcions (articles 8 i següents del Reglament del Parlament).
EXPLICACIÓ DE VOT
Manifestació de les raons que han dut un diputat o una diputada, o un grup parlamentari a votar en un determinat sentit, quan no hagin tingut possibilitat d'intervenir o quan hagin intervingut i n'hagi variat el sentit del vot com a conseqüència del debat.
EXPULSIÓ
Facultat de la Presidència de fer fora del Ple o de les comissions els diputats i/o les diputades que no respecten les regles de procediment o d'ordre establertes pel Reglament del Parlament (articles 106 i següents del Reglament del Parlament). Aquesta facultat s'aplica igualment a qualsevol persona que en el recinte parlamentari promogui desordre greu amb la seva conducta d'obra o de paraula o doni mostres d'aprovació o de desaprovació, pertorbi l'ordre o falti la circumspecció deguda (articles 114 i següents del Reglament del Parlament).
FIXACIÓ DE POSICIÓ
Manifestació de la voluntat d'un grup o d'un diputat o diputada sobre una iniciativa parlamentària, moments abans de la votació prevista.
GOVERN
Òrgan superior collegiat que dirigeix la política i l'administració de la comunitat autònoma. És integrat pel president, pel vicepresident, si n'és el cas, i pels consellers.
GRUP PARLAMENTARI
Conjunt de diputats i diputades que es constitueix formalment com a tal a l'inici de la legislatura, mitjançant un escrit, signat per tots els que desitgen formar-ne part, on en figura la denominació i el nom de tots els membres, així com el de la persona que exercirà de portaveu i el dels diputats i diputades que el puguin substituir. No poden constituir grup parlamentari separat diputats o diputades pertanyents a una mateixa formació política ni fraccionar-se en grups diversos els diputats i les diputades d'una mateixa candidatura electoral. Els grups parlamentaris han de ser formats, almenys, per tres diputats i/o diputades, llevat el Grup Parlamentari Mixt (articles 23 i següents del Reglament del Parlament).
HONORABLE
Dignitat inherent al càrrec de diputat i diputada. Vegeu també Molt Honorable.
JUNTA DE PORTAVEUS
Òrgan de participació dels grups parlamentaris en la preparació i la coordinació de l'exercici de les funcions pròpies del Parlament.
JURAMENT DELS DIPUTATS I LES DIPUTADES
Requisit necessari per adquirir la plena condició de diputat o diputada. Implica l'acatament a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (article 6 del Reglament del Parlament).
LECTURA ÚNICA
Procediment legislatiu especial i abreujat d'aprovació d'un projecte o d'una proposició de llei que implica una sola votació del conjunt del text i que s'aplica quan les circumstàncies així ho aconsellen o bé la simplicitat de la formulació ho permet (article 145 del Reglament del Parlament).
LEGISLATURA
Període de temps per al qual és elegida una assemblea legislativa. La durada de la legislatura del Parlament és de quatre anys (article 41.2 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
LLEI
Mandat jurídic originari aprovat pels òrgans representatius competents, no susceptible d'altre control que el de constitucionalitat.
LLEI ELECTORAL DE LES ILLES BALEARS
Llei que regula el procediment per a l'elecció dels diputats i les diputades al Parlament de les Illes Balears, modificada per les Lleis 4/1995, de 21 de març, 5/1995, de 22 de març, i 6/2002, de 21 de juny. A l'article 12 fixa en 59 el nombre de diputats i diputades, i distribueix els escons en les distintes circumscripcions insulars: 33 per Mallorca,13 per Menorca, 12 per Eivissa i 1 per Formentera.
LLETRAT O LLETRADA
Titulat en dret que presta a les comissions, i respecte de les meses i les ponències d'aquestes, l'assessorament tècnic i jurídic necessari per al compliment de les tasques encomanades a aquelles, i en redacta els informes i els dictàmens corresponents; igualment recull en actes els acords adoptats (article 47 del Reglament del Parlament).
MAGISTRAT O MAGISTRADA
Membre del Poder Judicial. El Parlament presenta al Consell General del Poder Judicial les ternes per al nomenament dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, per a les quals es requereix la majoria favorable de les tres cinquenes parts dels diputats (article 100 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
MAJORIA
Pot ser simple o qualificada. En la majoria simple els vots afirmatius són més que els negatius. La qualificada pot ser absoluta -els vots afirmatius són més que la meitat del nombre legal de membres de l'òrgan-, de tres cinquenes parts -els acords són adoptats per tres cinquenes parts dels membres de la cambra.
MANDAT PARLAMENTARI
Representació del poble per part dels membres del Parlament, que s'articula mitjançant l'elecció i permet la formació de la voluntat general. El termini n'és de quatre anys.
MESA DE LES COMISSIONS
Òrgan de govern i de direcció de les comissions parlamentàries.
MESA DEL PARLAMENT
Òrgan de govern i de gestió del Parlament, regeix la cambra i n'ostenta la representació collegiada en els actes a què assisteix (article 31 del Reglament del Parlament).
MITJANS
Aquells elements personals i materials necessaris per al desenvolupament de les tasques parlamentàries. Els mitjans d'informació són els destinats a la informació pública de l'activitat parlamentaria (article 63 del Reglament del Parlament).
MOCIÓ
Acte no legislatiu del Parlament, de control al Govern, en el qual la cambra expressa el parer sobre un assumpte determinat i derivat d'una interpel·lació.
MOLT HONORABLE
Dignitat inherent a determinats càrrecs polítics com per exemple el president o la presidenta del Parlament (article 33.4 del Reglament del Parlament).
NACIONALITAT
Pertinença a una nació o poble.
NUL·LITAT
Efecte que es produeix en un acte administratiu per manca d'un requisit substantiu, adjectiu o formal. Defecte pel qual l'acte no té validesa.
OFICIAL MAJOR/OFICIALA MAJOR
Funcionari del cos de lletrats i lletrades del Parlament, nomenat per la Mesa. Reglamentàriament és el cap superior de tot el personal i de tots els serveis del Parlament i compleix les funcions tècniques i d'assessorament dels òrgans rectors de la cambra. És assistit pels lletrats i lletrades adscrits a l'Oficialia Major (article 65 del Reglament del Parlament).
OPOSICIÓ POLÍTICA
Grups parlamentaris que no donen suport al Govern.
ORADOR O ORADORA
Persona que fa ús de la paraula, en el ple o en les comissions, ja sigui des de la tribuna o des de l'escó.
ORDRE DEL DIA
Conjunt ordenat d'assumptes que ha de tractar un òrgan del Parlament al llarg d'una sessió determinada.
ORDRE PARLAMENTARI
Formes de comportament correcte que s'han de seguir dins el recinte parlamentari per part de qualsevol persona. La Presidència en vetlla pel compliment.
ÒRGANS D'AUTOGOVERN
Conjunt d'òrgans rectors que una entitat política es dóna en virtut de la seva potestat d'autoorganització.
PACTE
Concert o tractat entre dues o més parts, que es comprometen a complir el que s'hi ha estipulat. A l'àmbit parlamentari, el pacte de legislatura es signa entre grups que donen suport parlamentari a un govern.
PALMA
Capital de les Illes Balears. Seu del Parlament i del Govern (articles 7, 40.3 i 57.6 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
PAPERETA
Document que en l'àmbit parlamentari s'utilitza per a les votacions secretes. Aquest tipus de votació s'empra quan es tracta d'elecció de persones, la Presidència ho decideix o alguna norma ho preveu.
PARAULA
Vegeu Ús de la paraula.
PARLAMENT
Institució d'autogovern representatiu del poble de les Illes Balears, que exerceix la potestat legislativa, aprova els pressuposts de la comunitat autònoma, controla l'acció de govern i exerceix totes aquelles competències que li atribueixen l'Estatut d'Autonomia, les lleis de l'Estat i les del mateix Parlament. És inviolable i només podrà ser dissolt en els supòsits prevists a l'Estatut d'Autonomia (article 40 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
PARTIT POLÍTIC
Conjunt de persones organitzades que expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Poden ser creats i exerceixen la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la llei. L'estructura interna i el funcionament han de ser democràtics (article 6 de la Constitució Espanyola).
PERÍODE DE SESSIONS
Període de temps en què el Parlament es troba reunit amb caràcter ordinari. El Parlament es reunirà durant vuit mesos a l'any en dos períodes de sessions compresos entre setembre i desembre, el primer, i entre febrer i juny, el segon (article 45.4 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
PETICIÓ DE DOCUMENTACIÓ
Dret dels parlamentaris a recaptar els documents, les dades i els informes que obrin en poder dels organismes públics dependents de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de les administracions públiques no dependents de la comunitat autònoma dins de l'àmbit de les Illes Balears i de l'Administració de l'Estat i de les comunitats autònomes, en matèries relacionades amb les Illes Balears (article 15 del Reglament del Parlament).
PLE
Òrgan de funcionament del Parlament integrat per 59 diputats i diputades, que exerceix les funcions cabdals que l'Estatut d'Autonomia atribueix al Parlament (articles 58 i 59 del Reglament del Parlament).
PONÈNCIA
Reunió de diputats i diputades en el si d'una comissió que té per objecte emetre un informe sobre una qüestió que té encomanada aquesta comissió.
PORTAVEU
Diputat o diputada que ostenta la condició de representant legal del grup parlamentari al qual pertany davant l'assemblea legislativa. Els portaveus són incompatibles amb el càrrec de conseller del seu consell insular, llevat del portaveu del Grup Mixt. La reunió de tots ells conforma la Junta de Portaveus.
PREGUNTES
Mitjans dels quals disposen els parlamentaris i les parlamentàries per obtenir informació del Govern sobre qüestions puntuals i concretes. Per a les preguntes, se'n pot sollicitar resposta per escrit o resposta oral davant les comissions o davant el Ple (articles 162 i següents del Reglament del Parlament.)
PREMSA
Mitjans de comunicació i d'informació pública. Poden accedir als actes parlamentaris que no tinguin caràcter secret, mitjançant autorització de la Presidència.
PRERROGATIVES
Certes facultats o exempcions inherents al càrrec de parlamentari.
PRESA EN CONSIDERACIÓ
Tràmit del procediment legislatiu que afecta les proposicions de llei. Consisteix en un debat on la cambra expressa la voluntat de continuar la tramitació parlamentària d'una proposició de llei o hi expressa el seu rebuig; en aquest darrer cas, la proposició de llei en qüestió decau (article 131 del Reglament del Parlament).
PRESIDENT O PRESIDENTA DEL PARLAMENT
Persona que ostenta la representació de la cambra, n'assegura la bona marxa dels treballs, en dirigeix els debats i hi manté l'ordre (article 33 del Reglament del Parlament).
PRESSUPOSTS GENERALS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
Llei aprovada pel Parlament que fa una previsió d'ingressos i autoritza unes despeses que durant un any té intenció de dur a terme l'executiu per tal de desenvolupar-ne la planificació política. El Reglament del Parlament arbitra un procediment especial per a la seva aprovació als articles 138 i següents.
PROCEDIMENT
Forma de dur a terme la tramitació de les iniciatives. Pot ser ordinari -l'habitual previst en el Reglament en cada cas- o d'urgència -aquell que permet que els terminis ordinaris es redueixin a la meitat.
PROJECTE DE LLEI
Iniciativa legislativa presentada pel Govern al Parlament per tal que en procedeixi a la tramitació, al debat i, si s'escau, a l'aprovació.
PROMESA DELS DIPUTATS I LES DIPUTADES
Requisit necessari per adquirir la plena condició de diputat o diputada. Implica l'acatament a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (article 6 del Reglament del Parlament).
PROPOSICIÓ DE LLEI
Iniciativa legislativa no governamental presentada davant la cambra per ral que en procedeixi a la tramitació, al debat i, si s'escau, a l'aprovació.
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
Iniciativa parlamentària mitjançant la qual els grups parlamentaris formulen propostes de resolució a la cambra.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Manifestació de voluntat proposada pels grups parlamentaris, per tal que sigui debatuda davant els òrgans de la cambra, generalment com a conseqüència d'un debat previ.
PRÒRROGA
Ampliació d'un termini per a l'exercici d'un dret o d'un tràmit d'una iniciativa parlamentària.
PROTOCOL
Conjunt de regles que cal observar pel que fa a l'etiqueta, les presidències, etc., en les cerimònies i en les relacions oficials.
PUBLICACIÓ AL BOIB
Acte de finalització del procediment legislatiu, a partir del qual es pot produir la seva entrada en vigor.
QÜESTIÓ D´ORDRE
Sollicitud d'un diputat o una diputada, adreçada al president, per tal de demanar l'observança del Reglament amb esment dels articles l'aplicació dels quals es reclama (article 77 del Reglament del Parlament).
QÜESTIÓ DE CONFIANÇA
Procediment parlamentari pel qual el president del Govern sollicita de la cambra el suport al seu programa polític o a una declaració de política general. En cas de no obtenir aquest suport, implica la dimissió del president (article 151 del Reglament del Parlament).
QUÒRUM
Nombre de diputats i diputades que s'exigeix com a mínim per constituir un òrgan, i, si s'escau, per prendre decisions parlamentàries.
RECINTE PARLAMENTARI
Conjunt d'espais i dependències on es du a terme l'activitat parlamentària. Seu del Parlament.
RECURS
Acció de demanar l'anullació o la modificació d'un acte administratiu o d'una resolució judicial. El recurs d'inconstitucionalitat es pot interposar contra lleis de l'Estat i contra lleis de les comunitats autònomes davant el Tribunal Constitucional.
REFERÈNDUM
Consulta per la qual se sotmet al vot popular una qüestió política o un projecte de llei. El referèndum ve regulat per la Llei Orgànica 2/1980, de 18 de gener, sobre regulació de les distintes modalitats de referèndum.
REFORMA
Modificació, transformació o canvi.
REFORMA DE L'ESTATUT D'AUTONOMIA
La iniciativa en correspon al Parlament, a proposta d'una cinquena part dels diputats i les diputades, al Govern de la comunitat autònoma i a les Corts Generals. La proposta de reforma requereix per prosperar l'aprovació del Parlament per majoria de dos terços i l'aprovació de les Corts Generals mitjançant una llei orgànica (article 139 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
REFORMA DEL REGLAMENT DEL PARLAMENT
Es tramita pel procediment de les proposicions de llei i requereix una votació final sobre la totalitat, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats (article 191 del Reglament del Parlament).
RÈGIM ELECTORAL
Procediment pel qual es regula el sistema i el desenvolupament de les eleccions. El règim electoral general ve regulat per la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, i les seves normes de desenvolupament.
RÈGIM ELECTORAL PER A ELECCIONS AL PARLAMENT
El Parlament és format pels diputats i les diputades del territori autònom, elegits per sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, mitjançant un sistema de representació proporcional que asseguri una adequada representació de totes les zones del territori. La durada del mandat dels diputats i les diputades és de quatre anys (article 41de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears). Vegeu també Llei electoral de les Illes Balears.
REGISTRE
Oficina o departament que ofereix constància de l'entrada i la sortida de documents a un organisme o institució. La presentació de documents en el Registre General del Parlament pot fer-se en els dies i en les hores que fixi la Mesa de la cambra. Actualment, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores (article 99 del Reglament del Parlament).
REGLAMENT
Conjunt de normes o regles que regulen el funcionament d'un organisme, una corporació o una institució. El Reglament del Parlament de les Illes Balears fou aprovat en el Ple del Parlament de dia 4 de juny de 1986 i reformat parcialment en el Ple de dia 20 de març de 1991. La darrera reforma tingué lloc en el Ple de dia 15 de març de 2011. Té valor i força de llei. L'article 45.6 de l'Estatut d'Autonomia assenyala que el Parlament establirà el seu propi reglament, en el qual se'n regularan els períodes de sessions, el règim i el lloc de sessions, la formació de grups parlamentaris i la intervenció d'aquests dins el procés legislatiu, les funcions de la Junta de Portaveus i altres qüestions necessàries o pertinents per al bon funcionament d'aquest.
RÈPLICA
Torn de paraula que es concedeix al diputat o a la diputada que considera que ha estat contradit en un debat.
RESOLUCIÓ
Determinació presa per un òrgan per a la solució o la resposta d'una qüestió. Forma de manifestar-se els òrgans del Parlament per donar solució o resposta a una qüestió.
SECRETARIS I SECRETÀRIES
Persones que supervisen i autoritzen, amb el vistiplau de la Presidència, les actes de les sessions plenàries, de la Mesa, de la Junta de Portaveus i de les comissions, així com les certificacions que hagin d'expedir-se; assisteixen la Presidència a les sessions per assegurar l'ordre en els debats i la correcció a les votacions; collaboren al desenvolupament normal dels treballs de la cambra segons les disposicions de la Presidència; i exerceixen, a més, qualssevulla altres funcions que els encomani la Presidència o la Mesa (article 35del Reglament del Parlament).
SENADOR O SENADORA
Membre del Senat. A afectes de l'elecció de senadors i senadores, en correspon elegir tres a l'illa de Mallorca, un a Eivissa-Formentera i un a Menorca. Les comunitats autònomes designaran, a més, un senador o senadora i encara un altre per cada milió d'habitants del territori respectiu (article 69 de la Constitució Espanyola).
SENAT
Una de les dues cambres legislatives que conformen les Corts Generals. És la cambra de representació territorial.
SESSIÓ PARLAMENTÀRIA
Reunió periòdica d'un òrgan parlamentari -Ple o comissions- prèviament convocada per tractar d'un determinat ordre del dia.
SÍNDIC DE GREUGES
Alt comissionat del Parlament de les Illes Balears, que té per missió la protecció i la defensa dels drets fonamentals i de les llibertats públiques dels ciutadans i les ciutadanes, així com el control ordinari de l'Administració de la comunitat autònoma. La seva figura i funcions vénen regulades per la Llei 1/1993, de 10 de març, del Síndic de Greuges de les Illes Balears.
SINDICATURA DE COMPTES
Òrgan al qual correspon la fiscalització externa de l'activitat econòmica i financera i comptable del sector públic de les Illes Balears, sense perjudici de les competències que, en relació a tot el territori nacional, corresponguin al Tribunal de Comptes.
SUBSTITUCIÓ
Posar una persona al lloc d'una altra. A la Mesa, els vicepresidents o les vicepresidentes, seguint el seu ordre, substitueixen el president o la presidenta, tot exercint-ne les funcions en cas de vacant, absència o impossibilitat (article 34 del Reglament del Parlament). A les comissions, els grups parlamentaris poden substituir un o diversos dels seus membres adscrits a un comissió, per un altre o d'altres del mateix grup, amb la comunicació prèvia per escrit a la Presidència. Si la substitució era només per a un assumpte, un debat o una sessió determinats, la comunicació es farà verbalment o per escrit a la Presidència de la comissió (article 42.2 del Reglament del Parlament). A les comissions, el vicepresident o la vicepresidenta substitueix el president o la presidenta. En cas d'absència del secretari o la secretària, aquest o aquesta serà substituït per un membre de la comissió del mateix grup parlamentari, i en el cas que no hi fossin presents aquests, el càrrec serà exercit pel diputat o la diputada de menor edat present a la comissió (article 43.6, 7 i 8 del Reglament del Parlament).
TERMINI
Temps hàbil per dur a terme una iniciativa parlamentaria. La Mesa de la cambra en pot acordar la pròrroga o la reducció. Llevat de casos excepcionals, les pròrrogues no seran superiors a un altre tant del termini, ni les reduccions a la meitat corresponent (article 98 del Reglament del Parlament).
URGÈNCIA
Vegeu Procediment.
ÚS DE LA PARAULA
Mitjà pel qual un orador o una oradora intervé en el si d'un òrgan parlamentari.
VICEPRESIDENT O VICEPRESIDENTA
Persona que supleix en certs casos o en certs assumptes al president o la presidenta o persona en qui La Presidència delega certes funcions. Els vicepresidents i/o les vicepresidentes del Parlament, seguint el seu ordre, substitueixen el president o la presidenta, tot exercint-ne les funcions en cas de vacant, absència o impossibilitat. Exerceixen, a més, qualsevulla altres funcions que els encomanin la Presidència o la Mesa.
VOT DE QUALITAT
És el que, en certes ocasions, correspon a la Presidència i serveix per resoldre una qüestió en cas de empat.
VOTACIÓ
Emissió de la voluntat expressada davant un òrgan col·legiat. La votació parlamentària l'acte que permet la formació de la voluntat de la cambra sobre les qüestions que se li plantegen, mitjançant l'aplicació del principi democràtic de majories. El Reglament del Parlament preveu les formes de votació següents: per assentiment a la proposta de la Presidència, ordinària, pública per crida i secreta (article 88 del Reglament del Parlament).

Correu del ciutadà

Contactau amb el Parlament, no oblideu que els camps assenyalats amb un signe (*) i en vermell són obligatoris.

Tipus de missatge

NOM I COGNOMS*

DNI*

MISSATGE*

Per evitar el correu brossa generat per robots maliciosos, per favor, escriviu el resultat de la suma al camp de resultats abans de pitjar el botó d'enviar.

El resultat de 1 + 6 és

El termini de resposta serà de dos dies hàbils a partir de l'enviament.

Multimèdia

El ple en directe. Vegeu la sessió en directe

  • Des d’aquí podeu accedir a la cerca de llibres i altres publicacions en el catàleg de la biblioteca i a una sèrie de dossiers relacionats amb l’activitat parlamentària.

  • La Junta Electoral de les Illes Balears posa a la vostra disposició informació corresponent a les eleccions al Parlament de les Illes Balears i als consells insulars.


Parlament de les Illes Balears

Carrer Conqueridor, 11. 07001 Palma, Tel. 971 228 281 Fax 971 718 201

Idioma:

    Nre. de visites : 5558943

Mapa Web