Al primer punt de l’ordre del dia de la sessió plenària extraordinària que ha tingut lloc avui al Parlament s’ha aprovat el dictamen (amb la correcció feta el dia 10 de gener) de la Comissió d’Economia del Projecte de llei agrària de les Illes Balears.
El projecte de Llei va ser tramès al Parlament el passat 11 de juny de 2018, i admès a tràmit el passat 13 de juny per la Mesa. Després que el Ple rebutgés les esmenes a la totalitat presentades pels grups parlamentaris Mixt-Ciudadanos, Popular i el Pi-Proposta per les Illes Balears en el Ple del passat 11 de setembre, el 27 de setembre es va constituir la ponència en el si de la Comissió d’Economia, que va acabar finalitzar el seu informe el passat 29 de novembre. La Comissió va finalitzar el dictamen el passat 10 de desembre. Al llarg de totes aquestes reunions en Comissió s’han acceptat i transaccionat part de les esmenes presentades pels grups parlamentaris.
La llei ha comptat amb el suport de la majoria del Ple en tots els seus articles. Durant el debat, s’han rebutjat totes les esmenes mantingudes pels grups parlamentaris per debatre en sessió plenària.
El debat en sessió plenària s’ha iniciat amb la intervenció del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, per presentar el Projecte de llei. A continuació hi ha hagut les intervencions d’Olga Ballester (Grup Mixt-Ciutadans), Montse Seijas (Mixt), Xelo Huertas (Mixt), Pep Castells (MÉS per Menorca), Miquel Vidal (Popular) i Marta Maicas (Podem) per defensar les esmenes mantingudes per al debat al Ple. També han intervingut per posicionar-se sobre les esmenes mantingudes els diputats Antoni Reus (MÉS per Mallorca) i Damià Borràs (Socialista).
Contingut
L’exposició de motius de la llei defensa que “l’activitat agrària és estratègica per a la societat i l’economia de les Illes Balears des de les perspectives social, ambiental i econòmica, i fa una aposta per la sobirania alimentària”
Segons l’argumentació de l’exposició de motius, la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balear, va comportar que per primer cop el sector agrari de les Illes Balears pogués disposar d’un marc normatiu d’àmbit autonòmic, però afirma que el propòsit d’aquesta nova llei és “donar una direcció encara més agrària i recollir-hi també aspectes derivats de l’aplicació d’aquesta durant el temps transcorregut des que s’aprovà”. Així, es defensa la necessitat de regular les activitats complementàries, com les activitats d’allotjament turístic a habitatges que formin part de l’explotació, fins a un màxim de sis places per explotació preferent.
La llei consta de 197 articles, dividits en un títol preliminar i onze títols, dues disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria, cinc disposicions finals i un annex.
El títol preliminar fa referència a l’objecte de la Llei, l’àmbit material i territorial aplicables i la insularitat, i recull les definicions i objectius de la Llei.
El títol I es dedica a l’exercici de l’activitat agrària i el seu registre, i als drets i a les obligacions dels titulars de les explotacions agràries i dels propietaris de sòl rústic.
El títol II, dedicat al règim competencial i als òrgans col·legiats de consulta i assessorament, recull el caràcter pluriinsular de la Comunitat Autònoma i la distribució de competències entre el Govern i l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els consells insulars, d’acord amb les previsions estatutàries i la Llei 8/1999, de 12 d’abril, sobre atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i artesania.
La producció agrària, en les diferents manifestacions, la producció agrícola, la ramadera i la forestal, es regulen en el títol III, que inclou, així mateix, una referència al règim hídric de les explotacions agràries i disposicions relatives als productes, subproductes i envasos d’origen agrari i als fems.
L’activitat complementària de l’agrària es regula en un títol específic, el títol IV, que recull els principis bàsics que estableix la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, amb algunes novetats importants, com la inclusió d’altres activitats de diversificació agrària relacionades amb la destinació o la naturalesa de les finques vinculades a una explotació agrària preferent, que representen o poden representar una millora de les rendes agràries diferents de les derivades de la producció agrícola, ramadera o forestal.
El títol V, sota la rúbrica «Usos agraris», dictat en l’exercici de les competències atribuïdes a la Comunitat Autònoma no solament en matèria agrària sinó també en matèria d’ordenació del territori i urbanisme —després de definir què són els usos agraris i en harmonia amb la legislació estatal—, recull el principi de vinculació del planejament i el criteri essencial que els usos agraris siguin usos admesos no subjectes a la declaració d’interès general.
Al títol VI es defineixen i regulen les diferents figures de reconeixement dels valors agraris i dels serveis ambientals, ecosistèmics i socials que pot oferir l’activitat agrària.
La transformació i la comercialització es regulen en el títol VII, que recull la normativa comunitària i estatal sobre aquesta matèria i sobre les denominacions de qualitat diferenciada, amb una referència importantíssima a la promoció i a la comercialització de productes agraris i agroalimentaris de les Illes Balears, a la producció local i a la venda directa, que s’han regulat seguint essencialment el model d’altres països de la Unió Europea.
El títol VIII sota la rúbrica «La millora del coneixement agrari», regula la formació, la recerca, el desenvolupament, la innovació i l’estadística agràries, i crea l’Estratègia balear de millora del coneixement agrari com a programa de la política agrària comuna de les Illes Balears, en què incorpora diferents previsions sobre aquesta matèria.
La funció social i preventiva, a la qual es dedica el títol IX, es refereix als joves, les dones i les persones amb discapacitat, amb la finalitat d’afavorir que s’integrin en el sector agrari i que hi hagi relleu generacional. També fa referència a les assegurances agràries, les zones catastròfiques i la prevenció de riscs laborals.
L’associacionisme agrari, amb una menció especial al cooperativisme, es regula en el títol X.
El darrer títol de la Llei, el títol XI, es refereix al règim d’inspecció i d’infraccions i sancions en matèria agrària i agroalimentària, amb una regulació detallada amb la finalitat de completar la regulació que conté aquesta Llei.
La Llei recull dues disposicions addicionals sobre la restricció a la sembra d’organismes genèticament modificats i sobre el destí del patrimoni de les cambres agràries interinsular i locals de les Illes Balears.
Finalment, en les tres disposicions transitòries s’intenta solucionar els problemes de caràcter intertemporal que se suscitin amb l’entrada en vigor d’aquesta Llei sobre la vinculació del planejament territorial i urbanístic a la Llei agrària, sobre les zones d’alt valor agrari i sobre l’instrument de gestió forestal sostenible per a les forests públiques.
La disposició derogatòria conté una clàusula genèrica de derogació complementada amb una relació específica de normes que es deroguen, mentre que les cinc disposicions finals es refereixen a la modificació de determinades lleis —com ara la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, amb la finalitat de millorar la gestió de recursos pesquers de les Illes Balears; la Llei 1/1999, de 17 de març, de l’estatut dels productors i industrials agroalimentaris a les Illes Balears, i la Llei 6/99, de 3 d’abril, de directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears, el desplegament reglamentari i l’entrada en vigor d’aquesta Llei.