A la tercera plenària extraordinària s'ha validat el Decret llei 7/2022, d'11 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears per 32 vots a favor (Mixt, MÉS per Mallorca, Ciudadanos, Unidas Podemos i Socialista) i 19 abstencions (Popular, El Pi-Proposta per les Illes Balears i diputat no adscrit).
Diversos grups parlamentaris han demanat que la proposta fos tramitada com a Projecte de llei, petició que ha estat aprovada per unanimitat de la cambra.
La iniciativa fou aprovada dia 11 de juliol de 2022 pel Consell de Govern del Govern de les Illes Balears, reunit de forma extraordiària, a proposta diversos consellers del Govern, i entrà al registre del Parlament de les Illes Balears dia 14 de juliol de 2022 per sotmetre’l al debat de i votació sobre la seva validació o derogació per part de la cambra autonòmica en sessió extraordinària.
Debat plenari
El debat del Decret llei substanciat avui migdia durant la sessió plenària extraordinària i s’ha encetat amb la intervenció de la consellera de d'Afers Socials i Esports, Fina Santiago, que ha presentat i defensat la validació per part de la cambra del Decret llei esmentat.
Tot seguit, al torn a favor de la validació del Decret, han intervingut els diputats Cristina Mayor (Unidas Podemos), Juanma Gómez Gordiola (Ciudadanos), Miquel Ensenyat (MÉS per Mallorca), Patrícia Font (Mixt-MÉS per Menorca), Antonio Jesús Sanz (Mixt-GxF+PSIB-PSOE+EUIB) i Beatriu Gamundí (Socialista).
En el torn de fixació de posicions, han intervingut la diputada Margalida Durán i el diputat Josep Melià (El Pi-Proposta per les Illes Balears).
Resum del contingut
Pel que fa a l'estructura i al contingut, aquest Decret llei es divideix en cinc títols, 97 articles, quatre disposicions addicionals, una transitòria, una derogatòria i set finals.
El títol I, sobre disposicions generals, n'inclou l'objecte, que és el de regular les prestacions socials de caràcter econòmic en l'àmbit dels serveis socials de les Illes Balears. Així mateix, aquest títol inclou els aspectes comuns a les prestacions econòmiques, d'acord amb l'article 22 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, com són la naturalesa, el finançament o la periodicitat. Destaca la regulació del règim d'incompatibilitats, especialment amb l'aprovació per l'Estat de l'ingrés mínim vital.
El títol II regula les prestacions de dret subjectiu per a la persona beneficiària quan compleixi els requisits fixats per la normativa que regula la prestació. Entre aquestes prestacions s'inclouen: en el capítol I, la renda social garantida; en el capítol II, el complement de renda social de les Illes Balears a les pensions no contributives; i, en el capítol III, la renda d'emancipació de joves que han estat sotmesos a mesures de protecció de menors.
El títol III regula les prestacions econòmiques de dret de concurrència, caracteritzades per les limitacions pressupostàries i per l'aplicació de criteris de prelació segons la situació de necessitat social de cada sol·licitant.
El títol IV regula les prestacions econòmiques d'urgència social que tenen per objecte l'atenció de necessitats socials derivades de situacions d'urgència social. Es classifiquen en dues tipologies, tal com indica l'article 82, i poden ser ajudes bàsiques i d'intervenció social immediata. Ambdues tenen en comú la resposta dels poders públics a situacions de necessitat puntual, urgent i de subsistència.
El títol V regula les prestacions econòmiques de suport familiar i de suport a la inserció social, que estan destinades a facilitar el suport als processos de canvi i millora en la situació social en què es troba la persona o la família perceptora, per afavorir-ne la inserció social.
En la part final, el Decret llei inclou quatre disposicions addicionals: sobre el fitxer de prestacions socials de caràcter econòmic, creat pel Decret llei 10/2020, i que manté la seva estructura a l'annex únic de la norma present; sobre l'ampliació de referències a l'ingrés mínim vital en la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència; sobre la comissió de caràcter interdepartamental d'estudi dels complements de rendes diferents als de pensions no contributives; i, finalment, sobre la comissió d'avaluació de prestacions de la renda social garantida.
També s'inclou una disposició transitòria sobre les regles que han de regir les prestacions creades pel Decret llei 10/2020, de 12 de juny, en la transició als termes regulats en la norma present, i la tramitació dels expedients de sol·licitud de qualsevol de les prestacions, iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei.
S'inclou una disposició derogatòria única amb una relació de les disposicions que es veuen afectades per l'entrada en vigor d'aquest Decret llei. No obstant aquesta disposició, les normes indicades queden sotmeses a les regles de transitorietat assenyalades prèviament.
Aquest Decret llei es tanca amb set disposicions finals: sobre la modificació de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, en relació amb l'ampliació de la llista de prestacions socials de caràcter econòmic; sobre la modificació de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies, en relació amb la incorporació dels beneficiaris de l'ingrés mínim vital com a criteri de reconeixement de la condició de família en situació de vulnerabilitat econòmica especial; sobre la modificació del Decret 40/2017, de 25 d'agost, sobre els criteris d'autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d'emancipació, i de regulació de la renda d'autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil, en relació amb la vinculació amb les prestacions del Servei públic d'ocupació estatal (SEPE); sobre el caràcter reglamentari de la modificació continguda a la disposició final anterior; inclou les noves prestacions en la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020, aprovada pel Decret 66/2016, de 18 de novembre; es preveu l'adopció de mesures que permetin que tot el personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i del seu sector públic instrumental pugui acreditar el nivell de coneixement de català suficient per desenvolupar les funcions pròpies del lloc de treball, així com la modificació del període transitori d'implantació dels nous sistemes de provisió per tal de realitzar en un termini raonable totes les actuacions necessàries que permetin aquest canvi de sistema; i, finalment, sobre l'entrada en vigor a partir de l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.