La Comissió General de Consells Insulars ha celebrat una sessió de debat general sobre els consells insulars, en la qual s’ha analitzat la situació actual dels Consells insulars i la col·laboració entre les diferents institucions de les Illes Balears. A aquesta sessió hi han assistit representants dels grups parlamentaris de la cambra autonòmica i dels Consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Prèviament, en una sessió celebrada a les 15:30, s’ha procedit al debat sol·licitat pel Grup Parlamentari MÉS per Menorca per tractar la Proposició de llei de l’estatut especial de capitalitat de la ciutat d’Eivissa. Segons el diputat Nel Martí, que ha presentat l’escrit, aquesta llei preveuria mecanismes de finançament per a la ciutat d’Eivissa amb la introducció d’una nova figura de capital d’illa, fet que afectaria la resta de les illes i dels municipis. És per això que el grup parlamentari MÉS per Menorca ha demanat davant la Comissió General de Consells Insulars la necessitat d’un debat global sobre les problemàtiques de tots els municipis.
El diputat del Grup Parlamentari Popular, Miquel Vidal, ha defensat que, si bé “s’ha fet amb presses”, el procediment de presentació d’aquesta proposició de llei de capitalitat de la ciutat d’Eivissa ha estat correcte. Per part del Grup Parlamentari Socialista, el diputat Vicenç Thomàs ha afirmat que el text de la proposició de llei no vulnera l’Estatut d’Autonomia, ja que “si hi ha o no una capitalitat de la ciutat d’Eivissa no afecta l’organització territorial de les Illes Balears”. Pel Grup Parlamentari Podem Illes Balears el diputat Aitor Morrás ha defensat que aquesta proposició de llei sorgeix del consens de les forces polítiques de la ciutat d’Eivissa, i ha criticat l’actitud “de posar pals a les rodes” del grup parlamentari MÉS per Menorca respecte la capitalitat d’Eivissa. Per MÉS per Mallorca Biel Barceló ha defensat que la Comissió General de Consells insulars és el lloc oportú per tenir debats d’aquest tipus, i també ha remarcat la necessitat d’un debat global sobre el finançament dels municipis, però ha afirmat que en relació a la proposició de llei de la capitalitat d’Eivissa s’hauria d’especificar que la iniciativa legislativa utilitza la figura de règim especial per als municipis prevista a la normativa. Per part dels consells insulars, el vicepresident del Consell de Mallorca Francesc Miralles ha afirmat que aquesta proposició de llei desenvolupa la legislació del règim local de les Illes Balears, defensant que “cal tractar realitats diferents de manera diferent” per garantir la solidaritat entre els ciutadans. La presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora, ha iniciat la seva intervenció afirmant que en el si del govern del Consell insular de Menorca el grup de MÉS per Menorca té un posicionament diferent al dels grups Podem i Socialista. A més, ha afegit que segons el seu punt de vista la capitalitat d’Eivissa estaria prevista en la normativa vigent, i que també estaria a l’abast de Menorca, tot i que el model de l’illa sigui el de dispersió administrativa i no el de concentració. Vicent Torres, president del Consell insular d’Eivissa, ha defensat la necessitat d’aquesta llei de capitalitat, esperant que s’aprovi properament. Per part del Consell de Formentera, el vicepresident segon Bartomeu Escandell, ha explicat que comparteix la necessitat de la capitalitat d’Eivissa, afirmant també que caldria que la llei fes referència als serveis que la ciutat d’Eivissa presta també als ciutadans de Formentera en temes com el transport o la justícia.
Finalitzat el debat, s’ha passat a la segona sessió de la comissió, en la qual s’ha fet un debat general sobre els Consells insulars. En primer lloc han intervingut els presidents dels consells insulars, i posteriorment ho han fet els representats dels grups parlamentaris de la cambra autonòmica.
El vicepresident segon del Consell de Formentera, Bartomeu Escandell, ha defensat que en el cas de la seva illa, en molts casos s’ha hagut de fer front a una legalitat pensada per a institucions amb molts més recursos que no tenen en compte la realitat del Consell insular de Formentera. Des del 2007, data de la creació del Consell insular de l’illa, aquesta institució ha hagut de desenvolupar-se en un context en el qual s’ha optat per l’aprimament de les administracions, especialment en matèria de personal. És per això que ha demanat que en la futura reforma de la Llei de Consells insulars es tingui en compte la realitat de Formentera i del seu model institucional. El vicepresident del Consell Insular d’Eivissa, Vicent Torres, ha fet un repàs a l’evolució del marc institucional de les Illes Balears, defensant que la reforma de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2007 marcà un nou impuls per als consells insulars, però ha lamentat que en alguns casos han mancat espais de coordinació, per la qual cosa ha celebrat la posada en marxa de la Comissió General dels Consells insulars. A més, ha afirmat que la propera legislatura serà transcendental pel que fa al desenvolupament institucional i la descentralització a les Illes Balears. El president del Consell insular de Mallorca, Miquel Ensenyat, ha compartit l’opinió que l’Estatut d’Autonomia de 2007 té un caràcter insularista, reiterant la necessitat d’espais de diàleg i col·laboració com la Comissió General dels Consells Insulars. Ha fet també un repàs al traspàs de competències que els darrers anys s’han fet cap als consells insulars, remarcant que hi ha hagut un procés més lent pel que fa al Consell de Mallorca. A més, ha afirmat que la Llei de Finançament dels Consells Insulars s’ha mostrat com una eina útil en cas de pressupostos expansius de la comunitat autònoma. Susana Mora, presidenta del Consell insular de Menorca, ha començat afirmant que el fet insular ha determinat la història de les Illes Balears, i que per crear confiança mútua cal acostar les diferents illes a través d’espais de col·laboració entre elles. “Cal també seguir treballant amb el desenvolupament de l’autogovern de cada una de les illes”, ha conclòs.
En el torn dels grups parlamentaris, Miquel Vidal (Grup Popular) ha agraït les intervencions dels presidents insulars i ha confiat que aquesta Comissió General dels Consells Insulars produeixi resultats positius en matèria de col·laboració. Vicenç Thomàs, del Grup Parlamentari Socialista, ha afirmat que hi ha un marc per recórrer i que cal que les diferents institucions, a través dels mecanismes de col·laboració com la Comissió General dels Consells Insulars, utilitzin aquests mecanismes per seguir avançant en l’autogovern de cada una de les illes. Aitor Morrás, del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, ha reiterat l’especificitat de cada una de les illes, confiant que aquesta comissió servirà per aprofundir els executius insulars. Per part de MÉS per Mallorca, el diputat Biel Barceló ha destacat el treball fet aquesta legislatura en matèria de consells insulars, com l’increment anual de finançament, la col·laboració entre les diferents institucions o la transferència de competències, com la promoció turística o igualtat, que s’han fet “a totes les illes per igual”. Nel Martí, diputat de MÉS per Menorca, ha celebrat la creació de la Comissió General dels Consells Insulars, destacant el tema de les bestretes, la normativització i la col·laboració entre el legislatiu i els executius insulars com els tres principals reptes en matèria dels consells insulars.
Una vegada conclòs el debat, els grups parlamentaris i els consellers tindran fins dia 11 de març per presentar propostes de resolució, que seran debatudes i votades en una propera sessió de la Comissió General dels Consells Insulars, prevista per al proper dilluns 18 de març.
Què és la Comissió General de Consells Insulars?
La Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, va preveure, entre altres, dues noves fórmules de cooperació institucional. En l’àmbit de l’executiu es va crear la Conferència de Presidents, i en l’àmbit del legislatiu l'Estatut preveu la Comissió General de Consells Insulars.
Així doncs, l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears a l'article 53 estableix que: “Es crea en el si del Parlament la Comissió General de Consells Insulars, de composició paritària Parlament-consells insulars. Dita comissió elaborarà el seu propi reglament que ha de ser aprovat per les dues terceres parts dels seus membres, i que en regularà la composició, l’organització i les funcions”. Atès que l'esmentada comissió paritària no estava prevista a l'actual Reglament del Parlament de les Illes Balears, fou necessari que s'acordàs la seva constitució per disposició legal. Per tant, dia 24 de novembre de 2015, a iniciativa del Grup Parlamentari MÉS per Menorca, el Ple del Parlament aprovà per assentiment la Llei de la Comissió General del Consells Insulars, que creava al si del Parlament l’esmentada Comissió de composició paritària Parlament-Consells Insulars.
En aplicació de l'esmentada llei, el dia 20 de juny de 2018 s'aprovà el Reglament de la Comissió General de Consells Insulars.
Dia 28 de novembre de 2018, a la Sala d’Actes del Parlament, es procedí a la constitució de la Comissió General de Consells Insulars d'acord amb el que marca la llei.
