Durant el tercer punt de l’ordre del dia sessió plenària celebrada aquest matí al Parlament, s’ha debatut i aprovat el dictamen de la Comissió d’economia del Projecte de llei de de canvi climàtic i transició energètica.
Tramitació parlamentària (Expedient)
El Projecte de llei fou aprovat pel Consell de Govern a proposta de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat de dia 24 d’agost de 2018 i entrà al registre del Parlament dia 12 de setembre de 2018 (RGE 9932/2018)
El 17 de desembre de 2017 es va constituir la ponència en el si de la Comissió d’Economia, que redactà el seu informe dia 18 de gener de 2019. La Comissió votà i aprovà el dictamen dia 31 de gener de 2019 (Diari de sessió de la Comissió d’Economia). Al llarg de totes aquestes reunions en Comissió s’han acceptat i transaccionat part de les esmenes presentades pels grups parlamentaris.
La llei ha comptat amb el suport de la majoria del Ple en tots els seus articles. Durant el debat, s’han rebutjat totes les esmenes mantingudes pels grups parlamentaris per debatre en sessió plenària.
Debat plenari
El debat en sessió plenària s’ha iniciat amb la intervenció del conseller de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears, Marc Pons, per presentar el Projecte de llei. Tot seguit, s’ha passat al debat de les 146 esmenes mantingudes al Projecte de llei: Xelo Huertas (Mixt), amb 33 esmenes; Josep Melià (El Pi-Proposta per les Illes Balears), amb 22 esmenes; Carlos Saura (Podem Illes Balears), amb 15 esmenes; Tania Marí (Popular), amb 56 esmenes; Olga Ballester (Mixt-Ciudadanos), amb 18 esmenes; i Patricia Font (MÉS per Menorca), amb 2 esmenes.
A continuació hi ha hagut s’ha procedit al torn a favor o en contra de les esmenes, amb les intervencions de Joana Aina Campomar (MÉSxMallorca) i Damià Borràs (Socialista).
Contingut
D’acord al seu articulat aquesta Llei té per objecte el compliment dels compromisos internacionals que emanen de l'Acord de París mitjançant l'ordenament de les accions encaminades a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic en les Illes Balears, així com la transició a un model energètic sostenible, socialment just, descarbonitzat, intel·ligent, eficient, renovable i democràtic. Les determinacions d'aquesta Llei són vinculants per a totes les polítiques i les activitats, públiques i privades, en l'àmbit territorial de les Illes Balears.
Aquesta Llei s'estructura en set títols, nou disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.
El títol I defineix l'objecte, l’àmbit d'aplicació i les finalitats d’interès públic d'aquesta Llei, que està cridada a impulsar un canvi cultural profund en totes les administracions, empreses i ciutadans de les Illes Balears per fer front en els pròxims decennis als desafiaments del canvi climàtic.
Entre aquestes finalitats es troba la necessitat d'aspirar a la màxima autosuficiència energètica, entesa com la capacitat de generar en el territori de les Illes Balears la major part de l'energia que s'hi consumeix. Això permet maximitzar la seguretat del subministrament i seguir el principi de sobirania energètica, segons el qual des de l’àmbit local s'han de prendre les decisions per tal que el sistema energètic sigui apropiat a la realitat de les Illes Balears. Aquest principi és compatible amb la interconnexió elèctrica entre les illes i amb la península, també necessària per garantir el subministrament, així com l'increment amb de la capacitat d'integració de renovables a la xarxa elèctrica.
En el títol II es defineixen els principals organismes per a la governança de la política climàtica a les Illes Balears. Es crea la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic, com a òrgan col·legiat del Govern per definir i coordinar els objectius i les línies d'actuació. També es crea el Consell Balear del Clima, com a òrgan de consulta i de participació de la societat civil, així com el Comitè d'Experts, que ha d'assessorar el Govern en el disseny i desplegament de les mesures necessàries. D'altra banda, es configura l'Institut Balear de l'Energia, entitat pública empresarial capaç de dur a terme la política energètica de forma activa.
El títol III crea i regula els instruments de planificació que hauran d'emparar les mesures necessàries per lluitar eficaçment contra els efectes del canvi climàtic, sempre respectant les estratègies i els objectius determinats per la Unió Europea i la legislació bàsica estatal. Així, es configura el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic com la principal eina planificadora, les determinacions del qual seran vinculants per al Pla Director Sectorial Energètic i per a altres tipus d'instruments.
Els objectius fixats en aquest títol per a 2030 i 2050, que s'hauran de concretar en el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, parteixen de les principals propostes d'objectius de reducció d'emissions, eficiència i renovables en l’àmbit europeu. Així, per als objectius de reducció d'emissions es parteix dels objectius acordats pels líders de la Unió Europea: un mínim del 40% de reducció d'emissions per a l'any 2030 comparat amb el 1990, i unes reduccions entre el 80% i el 95% per a l'any 2050 comparat amb l'any 1990.
Quant a l'eficiència energètica, el juny de 2018 el Parlament Europeu i el Consell varen acordar un objectiu del 32,5 % per a 2030. Traduït a una reducció total en el consum, això suposa una reducció del consum d'energia primària del 26 % comparat amb els nivells de 2005. Així mateix, en el seu Full de ruta de l'energia per a 2050, la Comissió va projectar una reducció del consum de l'energia primària d'entre el 32 % i el 41 % per al 2050 comparat amb els pies de 2005-2006.
Finalment, per als objectius de penetració d'energies renovables, per al 2030 s'ha partit de l'objectiu aprovat pel Parlament Europeu el gener de 2018 d'un 35 % de renovables. De fet, el febrer de 2018 l'Agencia Internacional d'Energia Renovable (IRENA) va publicar un informe segons el qual arribar a un 34 % de penetració de renovables a la Unió Europea per a l'any 2030 era l'opció més efectiva des d'un punt de vista econòmic. L'objectiu final acordat pel Parlament Europeu i pel Consell és del 32 % de renovables per al 2030. Per al 2050, l'objectiu és un sistema energètic descarbonitzat, és a dir, lliure de combustibles fòssils.
El títol IV, dedicat a polítiques energètiques, s'estructura en capítols destinats a les mesures relatives a la reducció d'emissions, a l'eficiència energètica, a les energies renovables, a la gestió de la demanda i als combustibles.
Es crea el Registre balear de petjada de carboni i s'estableixen determinades obligacions per a les grans i mitjanes empreses que desenvolupin totalment o parcialment la seva activitat a les Illes Balears, consistents a calcular, registrar i, respecte de les difuses, reduir les emissions de carboni. S'estableix que aquest Registre sigui compatible amb el registre estatal corresponent, la qual cosa permet unificar bases de dades i estableix una via de transmissió d'informació directa perquè l'Estat pugui computar adequadament les reduccions d'emissions assolides en el territori de les Illes Balears.
En matèria d’eficiència energètica, aquesta Llei dedica una atenció especial a les mesures específiques per a les edificacions, les infraestructures públiques i les instal·lacions i aparells.
La Llei també s'ocupa de la gestió de la demanda i de la reducció de l'ús de combustibles fòssils, entre els quals prioritza el gas natural perquè produeix menys emissions.
Quan a les centrals de generació d'electricitat tèrmiques, esta previst que aquestes redueixin de forma substancial el seu funcionament amb l'increment de producció a partir d'energies renovables, passant a tenir un paper de suport i manteniment de la qualitat de la xarxa elèctrica en lloc de com a font principal de generació.
Constitueixen l'objecte del títol V les polítiques de mobilitat i transport, que inclouen aspectes relatius a la promoció de la mobilitat sostenible i, en especial, de la mobilitat elèctrica o lliure d'emissions. Així mateix, s'estableixen, amb criteris de prudència i raonabilitat, pautes i calendaris de transició cap a flotes de vehicles sense emissions, com a mecanisme per millorar la qualitat de l'aire i limitar les emissions de gasos contaminants, i es facilita la transició per als vehicles ja existents al territori autonòmic amb anterioritat a !'entrada en vigor de les mesures.
D'entre els vehicles tèrmics, s'estableix un calendari més estricte per a l'abandonament progressiu de determinats vehicles que funcionen amb dièsel com a combustible. Aquesta passa es fonamenta en els impactes sobre la salut de les emissions d'aquest tipus de combustible, declarades "carcinogen de categoria 1" des de juny de 2012 per !'Agencia Internacional de Recerca sobre el Càncer, de l'Organització Mundial de la Salut.
En el títol VI es preveuen mesures de sensibilització i exemplificació, entre d'altres, en el camp de la contractació pública, la formació, l'ocupació, la recerca i la informació deis consumidors i usuaris.
El títol VII conté les prescripcions relatives a la disciplina en matèria de canvi climàtic i regula la inspecció i el regim sancionador. El regim sancionador es planteja, en general, com un instrument per activar només quan hagin fracassat els intents de reorientar les conductes irregulars i sempre que aquestes no estiguin ja previstes en altres sectors de l'ordenament jurídic.