El Parlament acull la presentació del Pacte Blau Balear: 5 compromisos amb la mar i la costa de l'arxipèlag

Notícia del Parlament - 31 de març de 2023

La fundació Marilles demana a tots els partits polítics que prioritzin la conservació de la mar als seus programes de govern.

ÀLBUM FOTOGRÀFIC.

El Parlament de les Illes Balears ha acollit avui matí, a la Sala de Passes Perdudes, la presentació del Pacte Blau Balear: 5 compromisos amb la mar i la costa balear, un document elaborat per la Fundació Marilles que proposa als partits polítics l’adopció d’un conjunt de mesures per garantir la conservació marina a l'arxipèlag.

El president del Parlament, Vicenç Thomas, ha donat la benvinguda als assistents, on hi havia diputats de diferents grups parlamentaris i mitjans de comunicació.  Per al president la mar Mediterrània és un dels nostres grans tresors i font fonamental de vida i que, avui, passa per un moment difícil a causa de diferents factors com ara el canvi climàtic, la pressió humana o la generació de residus que acaben a la mar.

Thomas ha fet un repàs de les iniciatives aprovades al Parlament en relació amb l'assumpte objecte de presentació. Entre d’altres a la llei d’espais naturals, la llei per a la conservació d’espais de rellevància ambiental o aquelles que estableixen les proteccions de zones concretes com la d' Es Trenc, del parc de Mondragó o la que protegeix Ses Salines d’Eivissa. I més recentment, la llei per a la sostenibilitat mediambiental i econòmica de l’illa de Formentera i la de Menorca Reserva de Biosfera.També s’han regulat altres aspectes mitjançant la llei de residus, pionera a Espanya, que va posar fi als plàstics d’un sol ús; o l’aprovada fa només uns mesos llei per a la Sostenibilitat i la Circularitat del Turisme, que fixa una moratòria a l’increment de les places turístiques per disminuir la pressió humana que hi ha a les Illes, especialment en la temporada estival. A més, s’han pres diferents passes de gran importància com el decret de posidònia, que té per objectiu millorar la conservació d’aquesta planta marina que mitiga els efectes del canvi climàtic, o les successives reserves marines, que han incrementat notablement les zones protegides i que permeten recuperar i regenerar la vida en aquests indrets.

Per cloure la presentació, Vicenç Thomas, ha esmentat la prompta arribada de la cita electoral i que, per això, és un bon moment per tornar a posar aquest assumpte en l’agenda política i més tenint en compte que el juliol les Illes rebran les competències en matèria d’ordenació i gestió del litoral. Per al president ha de ser responsabilitat de tots fer el possible per deixar una mar Mediterrània en unes condicions òptimes per a les pròximes generacions i que puguem gaudir d’aquest recurs de manera sostenible, assolint un equilibri. 

Mesures del Pacte 

Les mesures del Pacte estan pensades perquè els partits les incloguin en els seus programes electorals i de govern, i també perquè representants del sector privat, públic i de la societat civil facin públic el seu suport sumant-se a les propostes que recull mitjançant la pàgina web: www.pacteblaubalear.org.

Entre les mesures destaquen la creació d’una xarxa de santuaris marins per protegir un mínim del 10% del mar balear, dedicar un mínim d’un 1% de pressuposts públics a conservació marina, i l’elaboració de plans de gestió pesquera per millorar la sostenibilitat del recurs i el rendiment econòmic dels pescadors.

La mar Balear: una font de beneficis, aliment i benestar en risc

Una mar i una costa en bon estat de conservació són essencials per esmorteir els impactes del canvi climàtic i per garantir el futur d’indústries com la pesca, el turisme o la nàutica i els llocs de treball que depenen d’elles. Però la mar Balear està en crisi. Les múltiples pressions a les quals està sotmesa han provocat la desaparició d’espècies, l’erosió d’hàbitats i el deteriorament de la seva qualitat ambiental, posant en risc la seva capacitat de proveir benestar i garantir la prosperitat econòmica.

En paraules d’Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles: “La mar balear va patir cinc onades de calor el 2022, cinc incendis submarins amb impactes sobre els coralls, les gorgònies i la posidònia. L’escalfament de la mar afavoreix l’arribada de noves espècies i incrementa el risc que les aigües tornin verdes en punts del nostre litoral. Cuidar i retornar la nostra mar a un excel·lent estat de conservació és la millor assegurança que podem tenir per fer front al repte climàtic i per garantir la prosperitat econòmica de les Illes Balears i el benestar dels seus ciutadans. El Pacte Blau presentat avui marca el camí a seguir. Esperem que els partits polítics, independentment d’ideologia i de color, se’l facin seu i es comprometin a avançar en conservació marina tant si estan al govern com a l’oposició”.


Compromís dels partits polítics i de la societat balear

Els partits polítics juguen un paper clau per accelerar la transició cap a una mar plena de vida, reduint els impactes negatius i afavorint la conservació i recuperació del nostre patrimoni natural. La legislatura que ve serà clau per fer-ho possible. Però la iniciativa va dirigida també a tota la societat balear que comparteix la visió de transformar balears en un referent mundial en conservació marina.

Aniol Esteban ha recordat que “La mar ens dona, molt però invertim molt poc en la seva conservació. Ha arribat l’hora de corregir aquesta asimetria i de donar a la mar i la costa balear l’atenció i la cura que es mereixen. Demanem als partits polítics que demostrin el seu compromís amb la mar i la costa balear assumint cinc compromisos que ens permetran fer passes de gegant per conservar la mar i la costa balear. Convidem a empreses, organitzacions i institucions a adherir-se al Pacte Blau Balear, i fer visible el seu suport perquè els futurs governs d’aquestes illes, independentment de forma i de color, treballin fort per tornar a tenir una mar i una costa saludables”.

Sabem què cal fer

Les Balears tenen l’oportunitat de demostrar que és possible reconciliar la prosperitat econòmica amb uns ecosistemes marins i litorals en excel·lent estat de conservació. Les dades demostren que invertir en conservació marina surt a compte, i que quan cuidem la mar aquesta respon:

Les reserves marines d’interès pesquer de les Illes Balears han ajudat a incrementar el volum, diversitat i tamany d’espècies d’interès comercial. Dades recents del Servei de Recursos marins mostren que la Reserva Marina de sa Dragonera ha multiplicat fins a 7 la biomassa present les seves aigües profundes (20-25 m) durant només 6 anys de protecció.

Un estudi realitzat en el mar del projecte UE Interreg Med MPA Networks calcula que el valor dels serveis i béns generats per la reserva marina de Cala Rajada-Llevant és de 5 milions anuals, dels quals 3 milions són en forma d’activitat turística. Però la inversió anual de la reserva no passa de 500.000 Euro.

Tot i els resultats positius, és important destacar que aquestes reserves actualment funcionen per davall el seu potencial. Ben finançades i ben gestionades podrien aportar molt més beneficis. Les mesures proposades pel Pacte Blau estan orientades a fer aquest potencial.

Els 5 compromisos del Pacte Blau

1.- Crear una xarxa de santuaris marins que cobreixi un 10% de la mar balear

• Elaborar i aprovar un pla per protegir un mínim del 10% de la superfície marina balear (aigües interiors) a un nivell de protecció estricte abans del 2030. Establir 10 santuaris marins (zones d’alta protecció) abans del 2028.
• Dissenyar, aprovar i implementar tots els plans de gestió pendents a les zones marines de la Xarxa Natura 2000 que depenen del Govern Balear, com la badia de Pollença i Alcúdia.
• Elaborar i aprovar un pla d’ordenació marí i costaner per a cada illa. Definir llindars de capacitat de càrrega física i ecològica respecte usos i impactes.
• Enfortir la vigilància i establir un programa de seguiment per avaluar els impactes de les àrees marines protegides a totes les illes en l'àmbit ecològic, econòmic i social per poder millorar la seva gestió.


2.- Posar en marxa plans de conservació i recuperació d’hàbitats i espècies vulnerables.

• Posar en marxa un pla de seguiment de les espècies i hàbitats marins vulnerables per conèixer millor el seu estat de conservació i les pressions a les quals estan sotmesos. Mínim de 15 plans en marxa el 2027.
• Elaborar, aprovar i implementar un pla de restauració i recuperació de badies somes per a totes les Illes Balears. Mínim de 10 plans en marxa el 2027.
• Elaborar, aprovar i implementar plans de conservació i recuperació d’espècies vulnerables de la mar Balear (taurons i rajades, mamífers marins, cavallets de mar). Mínim de 5 plans en marxa el 2027.
• Elaborar plans de viabilitat per a la recuperació d’espècies extintes a l’àmbit regional com l’escat, el peix guitarra o el vell marí.
• Crear un telèfon d’atenció ciutadana 24/7 per facilitar la denúncia d’infraccions a la mar i el litoral balear i facilitar el desplegament de mitjans necessaris.


3.- Garantir una pesca sostenible i acabar amb el furtivisme i el comerç fraudulent.

• Elaborar plans de gestió pesquera (per territori, illa, espècies, arts) i comitès de cogestió per garantir la sostenibilitat del recurs pesquer i millorar la rendibilitat del pescador. Mínim de 12 plans de cogestió establerts el 2027.
• Implementar un sistema de recollida de dades actualitzat i efectiu per conèixer les captures reals del sector recreatiu i professional. Posar en marxa un programa d’observadors a bord per validar i centralitzar informació sobre captures accidentals d’espècies vulnerables (rajades, cetacis, aus, mamífers marins).
• Reforçar la vigilància i inspecció per garantir el compliment de les regulacions establertes en pesca professional i recreativa. Duplicar la dotació respecte el 2022.
• Invertir en implementació de tècniques de pesca més selectives per reduir les captures accidentals d’espècies en perill i/o de baix valor comercial, i/o per sota de la talla mínima. Mínim de 10 mesures implementades abans del 2027.
• Limitar el nombre de llicències de pesca recreativa (quantitat de dies de pesca totals) condicionar la seva obtenció al coneixement de la normativa existent i la seva renovació a la provisió de dades reals de captures i compliment de normativa.

4.- Millorar la qualitat de les nostres aigües litorals

• Elaborar un pla d’inversió, programa de mesures i calendari per assolir l’objectiu “vessament zero” (ni una gota d’aigua contaminada a la mar).
• Fer una auditoria dels sistemes de clavegueram i transport en l'àmbit municipal/insular/regional per identificar pèrdues d’aigua i riscs de pèrdua.
• Garantir la inversió per reparar i actualitzar la infraestructura de transport i tractament d’aigües incloent la implementació de sistemes de separació d’aigües brutes i aigua de pluja en els municipis que no en tenen.
• Digitalització de la qualitat d’aigua abocada a la mar. Implementar un sistema de monitorització continu de paràmetres biològics y fisicoquímics en les sortides dels emissaris i altres punts de desguàs a la mar tant d’infraestructura pública com privada.
• Garantir el compliment de la Llei de residus del Govern Balear que prohibeix la venda i comerç dels productes de plàstic d’un sol ús. Implementar els sistemes de dipòsit i retorn (SDDR) a totes les illes per fomentar la recuperació, reciclatge i reutilització de materials i envasos.


5.- Aportar el finançament públic necessari per fer realitat aquests compromisos


• Destinar com a mínim l’1% dels pressuposts públics en conservació marina (sense comptar infraestructura d'aigües).
• Dotar de més personal els serveis públics directament relacionats amb la conservació marina (biodiversitat, àrees marines protegides, pesca, vigilància, seguiment, control i compliment de normativa existent, etc.).
• Creació d’un fons públicoprivat per a la protecció, investigació i conservació d’espècies i hàbitats marins vulnerables. Implementar mecanismes per sumar aportacions de sectors econòmics estretament vinculats a la mar.
• Implementar un sistema de comptabilitat del capital natural marí integrant dades sobre l’estat dels nostres hàbitats i espècies marines i el valor econòmic de béns i serveis, per fer visible la interrelació entre l’estat del medi marí i l’economia.
• Calcular la inversió de despesa pública destinada a conservació marina creant un sistema de seguiment automàtic de la despesa.

L’èxit de tot plegat dependrà dels avenços que facem en reptes transversals com la creixent pressió demogràfica i la necessitat d’accelerar la transició energètica i de fer front a l’escalfament global. Sabem què cal fer per recuperar la nostra mar però només ho aconseguirem si comptam amb el suport de tothom.

 

Per a més informació:
Marina Forteza - Comunicació Fundació Marilles marina.forteza@marilles.org 679 73 95 04

 

Compartir FaceBookCompartir TwitterCompartir Google+

Correu del ciutadà

Contactau amb el Parlament, no oblideu que els camps assenyalats amb un signe (*) i en vermell són obligatoris.

Tipus de missatge

Per evitar el correu brossa generat per robots maliciosos, per favor, escriviu el resultat de la suma al camp de resultats abans de pitjar el botó d'enviar.

El resultat de

El termini de resposta serà de dos dies hàbils a partir de l'enviament.

Multimèdia

No hi ha cap emissió en directe en aquests moments.
La següent emissió serà: dia 28/05/2024 a les 10:00h del Ple del Parlament de les Illes Balears

Canal YouTube del Parlament                                   

No hi ha emissió en directe

Enllaços d'interès

Enllaç Biblioteca

Biblioteca del Parlament de les Illes Balears

Des d’aquí podeu accedir a la cerca de llibres i altres publicacions en el catàleg de la biblioteca i a una sèrie de dossiers relacionats amb l’activitat parlamentària.

Enllaç Junta Electoral

Junta Electoral de les Illes Balears

La Junta Electoral de les Illes Balears posa a la vostra disposició informació corresponent a les eleccions al Parlament de les Illes Balears i als consells insulars.

Peu de pàgina

Idioma:



    Nre. de visites : 58863472

Mapa Web

Carrer Conqueridor, 11. 07001 Palma, Tel. 971 228 281 Fax 971 718 201