PREGUNTES
La plenària s’ha encetat amb el primer punt de l'ordre del dia, que ha correspost a la formulació de les preguntes de control per part dels grups parlamentaris als membres del Govern de les Illes Balears, amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple.
INTERPEL·LACIÓ
Tot seguit, al segon punt de l'ordre del dia, s'ha substanciat la interpel·lació (RGE núm. 2659/23) presentada pel Grup Parlamentari Socialista, relativa a Igualtat. La diputada Sílvia Cano ha interpel·lat la consellera de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer perquè doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de la política general referida.
MOCIÓ
Al tercer punt de l'ordre del dia, s'ha substanciat el debat i la votació d'una moció, presentada pel Grup Parlamentari VOX, relativa a política general en matèria lingüística (RGE núm. 9549/23), la qual ha estat APROVADA per 32 vots a favor (Diputat no adscrit-Francisco José Cardona, VOX i Popular), 24 vots en contra (Mixt-MÉS per Menorca, Mixt-Unides Podem, MÉS per Mallorca i Socialista) i 1 abstenció (Mixt-Sa Unió de Formentera) amb la redacció següent:
Primer. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les illes Balears a promoure les peculiaritats lingüístiques de les illes Balears com a part essencial de la plural riquesa d'Espanya.
Segon. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les illes Balears a permetre que els pares puguin triar lliurement la primera llengua d'escolarització dels alumnes de Balears i a estendre aquest dret a totes les etapes educatives abans d'acabar la legislatura, sense excloure cap de les llengües cooficials.
Tercer. El Parlament de les illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a modificar les normes amb rang reglamentari que suposin una imposició lingüística, assumint que en la comunitat existeixen dues llengües oficials.
Quart. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les illes Balears a iniciar la tramitació parlamentària per modificar les normes amb rang legal que suposin una imposició lingüística, assumint que en la comunitat existeixen dues llengües oficials.
Cinquè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les illes Balears a dur a terme el desenvolupament normatiu corresponent per garantir que el desconeixement del català no penalitzi en l'accés a la funció pública.
Sisè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les illes Balears a iniciar la tramitació parlamentària per derogar o reformar les normes amb rang legal que siguin necessàries, amb la finalitat de garantir que el desconeixement del català no penalitzi l'accés a la funció pública.
Setè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les illes Balears a garantir el dret dels ciutadans a dirigir-se a l'Administració Pública en qualsevol de les dues llengües oficials i a ser contestats en la llengua que desitgin.
Vuitè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les illes Balears a iniciar la tramitació parlamentària per a la modificació de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma, així com totes aquelles normes de rang inferior, que impedeixen el bilingüisme i la llibertat d'opció de llengua en els tràmits i les comunicacions de l'administració.
Novè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les illes Balears a donar suport a la creació i la posada en funcionament de la futura Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística com a òrgan encarregat de defensar la llibertat d'ús i opció lingüística i fomentar la protecció tant del castellà com del català i les modalitats lingüístiques de les diferents illes.
Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.
Intervencions
La iniciativa ha estat presentada i defensada per la diputada Idoia Ribas (VOX).
Esmenes
Al torn de fixació de posicions, ha intervingut: Carles Bona (Socialista), Maria Ramon (MÉS per Mallorca), Josep Castells (Mixt-MÉS per Menorca) i Margalida Durán (Popular).
PROPOSICIONS NO DE LLEI
Al quart punt de l'ordre del dia, ha correspost a les proposicions no de llei.
En primer lloc, s’ha procedit al debat i a la votació de la proposició no de llei, presentada pel Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, relativa a reconeixement i suport a la tasca docent (RGE núm. 9009/23), la qual ha estat APROVADA per 49 vots a favor i 7 vots en contra (VOX).
1. El Parlament de les Illes Balears manifesta el seu reconeixement explícit de la qualitat i la professionalitat amb què es desenvolupen les tasques docents en els centres educatius de les Illes Balears.
2. El Parlament de les Illes Balears manifesta el seu rebuig a qualsevol intent de posar en dubte la feina feta per mestres, professores i professors en els diferents centres educatius de les Illes Balears.
3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern a garantir el lliure exercici de la professió docent i la tasca dels responsables del sistema educatiu.
4. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern a protegir el dret a una educació integral, socialitzadora, solidària i promotora de l'esperit crític i objectiu, en la plena confiança que els treballadors de l'educació garanteixen aquesta educació.
5. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern a garantir l'accés de tots els infants i adolescents a una educació completa i coordinada pels professionals de l'educació en el marc de les lleis educatives vigents, sota la supervisió dels òrgans que preveu la normativa: inspecció, claustres i consells escolars.
5 bis. El Parlament de les Illes Balears insta la Conselleria d’Educació i Universitats a vetllar per a que el professorat de les nostres Illes rebi el tracte, la consideració i el respecte d’acord amb la importància social de la seva tasca.
Esmena del GP Socialista.
5 ter. El Parlament de les Illes Balears insta la Conselleria d’Educació i Universitats a millorar les condicions en que el professorat realitza la seva feina i a l’estímul d’una creixent consideració i reconeixement social de la funció docent.
Esmena del GP Socialista.
5 quàter. El Parlament de les Illes Balears considera els membres dels equips directius i el professorat com a autoritat pública, d’acord amb la normativa bàsica.
Esmena del GP Socialista.
Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.
Intervencions
La iniciativa ha estat presentada i defensada per la diputada Maria Ramon (MÉS per Mallorca).
Tot seguit, han intervingut els diputats dels grups parlamentaris que han presentat esmenes:
Amanda Fernández (Socialista), per a defensa de les esmenes: RGE núm. 9800 a 9802/23 Sí han estat acceptades pel grup proposant.
Manuela Cañadas (VOX), per a la defensa de les esmenes: RGE núm. 9805 i 9806/23. No han estat acceptades pel grup proposant.
Ana Isabel Curtó (Popular), per a la defensa de les esmenes: RGE núm. 9811 a 9813/23. No han estat acceptades pel grup proposant.
Al torn de fixacions de posicions, ha intervingut la diputada Joana Gomila (Mixt-MÉS per Menorca).
En segon lloc, s’ha procedit al debat i a la votació de la proposició no de llei, presentada pel Grup Parlamentari Popular, relativa a relativa a garantir la transparència, el respecte a la Constitució Espanyola i la igualtat de les Illes Balears amb la resta dels territoris espanyols en les negociacions i en el pacte d’investidura de Pedro Sánchez (RGE núm. 8655/23), la qual ha estat APROVADA per 33 vots a favor (Diputat no adscrit, Francisco José Cardona, VOX i Popular), 25 vots en contra (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista), amb la redacció següent:
Primer. Constatar que les negociacions amb les diferents forces polítiques de cara a la investidura de Pedro Sánchez no han estat transparents i instar el Govern d'Espanya que aclareixi, com aquests pactes afecten les comunitats autònomes, en general, i, a les illes Balears, en particular.
Amb esmena del Grup VOX.
Segon. Instar el Govern d'Espanya perquè, de cap manera, a conseqüència de les negociacions amb les diferents forces polítiques, les Illes Balears resultin agreujades o discriminades en relació amb cap territori espanyol mitjançant l'assignació de menys recursos públics o competències.
Tercer. Instar el Govern d'Espanya perquè no adopti cap mesura ni decisió per la qual, la conseqüència del pacte d'investidura, es vulneri la igualtat de tots els espanyols davant la Llei, la separació de poders, l'Estat de Dret i els més elementals principis de la nostra Constitució Espanyola.
Amb esmena del Grup VOX.
Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.
Intervencions
La iniciativa ha estat presentada i defensada per la diputada: Cristina Gil (Popular).
Tot seguit, han intervingut els diputats dels grups parlamentaris que han presentat esmenes:
· Lluís Apesteguia (MÉS per Mallorca), que ha presentat les esmenes: RGE núm. 9787 a 9789/23. No han estat acceptades pel grup proposant.
· Agustín Nicolás Buades (VOX), que ha presentat les esmenes: RGE núm. 9803 i 9804/23. Sí han estat acceptades pel grup proposant.
Al torn de fixacions de posicions, ha intervingut els parlamentaris: Sílvia Cano (Socialista) i Cristina Gómez (Mixt-Unides Podem).
PROPOSICIÓ DE LLEI
Al cinquè punt de l’ordre del dia s’ha substanciat el debat i votació de presa en consideració de la Proposició de llei del Grup Parlamentari Popular, de transparència i control dels càrrecs públics de les Illes Balears (RGE núm. 7445/23), la qual ha estat APROVADA per 33 vots a favor (Diputat no adscrit Francisco José Cardona, VOX i Popular), 25 vots en contra (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista) i 1 abstenció (Mixt-Sa Unió de Formentera).
Ara, la iniciativa legislativa prosseguirà la tramitació parlamentària i es trametrà a la comissió corresponent per, finalment, sotmetre’s a debat i votació en el Ple que l’aprovarà o la rebutjarà.
Intervencions
La iniciativa ha estat presentada i defensada per Mauricio Rovira (Popular).
Tot seguit han intervingut els parlamentaris dels grups en torn en contra de la proposta: Marc Pons (Socialista), Maria Ramon (MÉS per Mallorca), Josep Castells (Mixt-MÉS per Menorca) i Cristina Gómez (Mixt-Unides Podem).
En torn de fixació de posicions ho ha fet el diputat Sergio Rodríguez (VOX).
Contingut bàsic de la iniciativa
D’acord amb l’exposició de motius de la iniciativa, es dedueix el contingut bàsic de la iniciativa.
L'objecte d'aquesta proposició de llei és regular la Declaració patrimonial dels càrrecs públics de les Illes Balears i crear el Registre de Transparència i Control del Patrimoni dels Càrrecs Públics de les Illes Balears com a òrgan adscrit al Parlament de les Illes Balears.
Mitjançant la present iniciativa legislativa es recupera i es crea com a òrgan dependent del Parlament, el Registre de Transparència i Control del Patrimoni dels Càrrecs Públics de les Illes Balears i s'eliminen les duplicitats existents en l'actualitat respecte de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció en benefici d'una administració més eficient i sostenible que pugui garantir igualment la transparència i el control dels càrrecs públics de les Illes Balears. En conseqüència, la llei deroga la Llei 16/2016, de 9 de desembre, de creació de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears.
La present llei compta amb deu articles, sis disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals. Està estructurada en tres títols.
El títol I fixa els objectius de la llei i el seu àmbit d'aplicació.
El títol II està dedicat a la regulació de la Declaració patrimonial dels càrrecs públics de les Illes Balears, el seu contingut i la seva forma.
El títol III preveu la creació i la regulació del Registre de Transparència i Control del Patrimoni dels Càrrecs Públics de les Illes Balears, com a òrgan o unitat administrativa adscrit al Parlament de les Illes Balears i com a sistema de gestió documental. Regula també les seves característiques, els subjectes habilitats per al seu accés, l'organització i les funcions, el personal i el pressupost; la confidencialitat de la documentació i la publicitat de la informació i estableix una distinció clara entre l'accés a la documentació i la publicitat de la informació, i serà cada ens, institució o administració qui ha de determinar, segons la seva normativa específica, quins camps de la declaració han de fer-se públics i de quina forma. Així mateix, s'estableix un procediment confidencial si es detecta algun increment patrimonial que necessiti d'una justificació. El Registre tindrà una pàgina web a aquest efecte, sense perjudici de les plataformes que pugui tenir cada ens, institució o administració pública. La iniciativa legislativa preveu la recuperació de gran part del sistema que es contenia als articles de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d'incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, modificats per la Llei 16/2016, de 9 de desembre, de creació de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears.
En les seves disposicions addicionals regula com quedaran les qüestions que afecten la desaparició de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears: el seu personal, els drets i les obligacions existents i la gestió dels seus expedients.
ELECCIÓ MEMBRES CONSELL CONSULTIU
Finalment, al sisè punt de l’ordre del dia, ha consistit en l’elecció dels quatre membres del Consell Consultiu de les Illes Balears al si del Parlament de les Illes Balears.
S’ha presentat amb l’escrit RGE núm. 9584/23, una única candidatura integrada per les persones següents:
Sr. Felio José Bauzá i Martorell
Sra. Lourdes Aguiló i Bennàssar
Sr. Andrés Buades i de Armenteras
Sra. Maria Ballester i Cardell
La votació de la única candidatura presentada, que ha estat secreta mitjançant papereta, ha obtingut una majoria de tres cinquenes parts dels membres de la cambra (cinquanta-sis vots a favor i tres en blanc) i, per tant, la presidència del Parlament ha proclamat elegides les persones esmentades.
Els seus noms seran comunicat a la Presidència del Govern les Illes Balears als efectes del seu nomenament, d’acord amb allò previst a l’article 6 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears.