El Ple del Parlament de les Illes Balears s'ha reunit avui matí, dia 6 de maig de 2025, per substanciar els punts de l'ordre del dia següents:
PREGUNTES
El primer punt ha correspost a la formulació de les preguntes de control (18) per part dels grups parlamentaris als membres del Govern de les Illes Balears, amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple.
DECRET LLEI
Al segon punt de l'ordre del dia, després de substanciar-se el debat, s'ha procedit a convalidar el Decret llei 4/2025, d’11 d’abril, contra l’oferta il·legal, de mesures transitòries per a l’oferta, i per la qualitat turística de les Illes Balears (RGE núm. 7652/25), el qual ha estat VALIDAT 33 vots a favor (Cardona, Buades, Mixt-Córdoba, VOX i Popular) i 25 vots en contra (Mixt-MÉS per Menorca, Mixt-Unides Podem, MÉS per Mallorca i Socialista).
El Grup Parlamentari Socialista ha sol·licitat que el Decret sigui tramitat com a projecte de llei, la qual cosa ha estat REBUTJADA per 33 vots en contra (Cardona, Buades, Mixt-Córdoba, VOX i Popular) i 25 vots a favor (Mixt-MÉS per Menorca, Mixt-Unides Podem, MÉS per Mallorca i Socialista).
L'esmentat Decret llei fou aprovat pel Consell de Govern en la sessió del dia 11 d'abril de 2025, a proposta del conseller de Turisme, Cultura i Esports, [RESUM GOIB], i publicat al BOIB, núm. 46 de 15 d'abril de 2025. El dia 22 d'abril fou registrat al Parlament de les Illes Balears per donar la tramitació oportuna per al seu debat i votació sobre la validació o derogació de la iniciativa.
Debat plenari
El Decret llei ha estat presentat i exposat conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzá, qui ha exposat les raons per les quals el decret llei ha estat promulgat.
Tot seguit han intervingut els grups parlamentaris en torn a favor: Manuela Cañadas (VOX) i Salomé Cabrera (Popular) .
En torn en contra ho han fet: Iago Negueruela (Socialista), Lluís Apesteguia (MÉS per Mallorca), Josep Castells (Mixt-MÉS per Menorca) i Cristina Gómez (Mixt-Unides Podem).
Contingut bàsic
Aquest Decret llei s'estructura en sis articles, quatre disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
a) Mesures de control de l’oferta
La novetat principal del Decret llei és la prohibició de noves places d’allotjaments turístics en habitatges plurifamiliars en el conjunt de les Illes i, per a les ja existents que vulguin renovar la llicència, s’eleven les exigències de qualitat via reglament.
D’altra banda, es reactiva l’intercanvi de places entre particulars —sense creixement de places— i el canvi d’usos d'establiments turístics en habitatge exclusivament per a ús residencial, en espera que els consells insulars fixin el seu sostre de places i la capacitat de càrrega per aixecar la moratòria actual de places en vigor.
A més, crea una borsa transitòria buida que recollirà les places que es donin de baixa per garantir-ne la contenció i evitar-ne el decreixement.
b) Mesures de lluita contra l’oferta il·legal
Un altre dels eixos del Decret llei és la persecució de l’oferta il·legal amb exigències més elevades i sancions més dures.
Entre aquestes exigències, destaca l’obligatorietat dels portals comercialitzadors d’exigir el número de registre de l’allotjament per comercialitzar, en el qual es responsabilitza de possibles infraccions tant als propietaris com a les plataformes comercialitzadores.
Quant a les sancions, augmenten un 25 % amb multes de fins a 500.000 euros. Concretament, les molt greus passen de la forquilla de 40.001-400.000 euros a la de 50.001-500.000 euros; les greus, de 4.001-40.000 euros a 5.001-50.000 euros, i les lleus, de 0-4.000 euros a 0-5.000 euros.
Els propietaris sancionats podran obtenir una rebaixa de fins al 80 % de la sanció si destinen l’habitatge al lloguer social o al lloguer de preu limitat. En aquest cas, el beneficiat de les rendes del lloguer serà la Comunitat Autònoma. Aquesta mesura està enfocada a aflorar habitatge davant l’emergència residencial.
c) Zones saturades i de reconversió
El text també recull l’establiment del marc de regulació de noves zones saturades i de reconversió, que podran ser declarades pels consells insulars, amb la presentació prèvia d’un pla estratègic d’actuació, així com d’un règim extraordinari de modernització d’establiments per fomentar la modernització de l’oferta, que permetrà augmentar la superfície d’establiments turístics fins a un 10 %, sense permetre ni el creixement en alçària ni tampoc l’augment de noves places turístiques.
Les zones saturades i de reconversió seran estratègiques a l’hora d’assignar ajudes de l’Administració i hauran d’estar dins un procés de certificació de qualitat SICTED.
INTERPEL·LACIÓ
Al tercer punt de l’ordre del dia s'ha substanciat la Interpel·lació del Grup Parlamentari Socialista, relativa a polítiques general en matèria d’aigua. (RGE núm. 16188/2024)
La diputada Carol Marquès ha interpel·lat Juan Manuel Lafuente, conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua del Govern de les Illes Balears, perquè doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de la política general referida.
ACOMPLIMENT PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El quart i darrer punt de l’ordre del dia que ha correspost a la compareixença dels membres del Govern competents en la matèria per tal d’informar sobre el compliment dels punts 1 a 6 de la Resolució derivada de la Proposició no de llei RGE núm. 1797/24, relativa a la necessitat d’una normativa sobre el consum de begudes energètiques (RGE núm. 7592/25), del Grup Parlamentari Socialista).
La Comissió d'Educació i Universitats del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 21 de Març de 2024, procedí a debatre el text de la Proposició no de llei, relativa a necessitat d'una normativa sobre el consum de begudes energètiques, amb les esmenes RGE núm. 3864, 3865 i 3913/24, i quedà aprovada, per unanimitat:
1. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer un estudi sobre el consum de begudes energètiques a les Illes Balears i les seves conseqüències.
2. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer una normativa clara sobre les condicions de publicitat i venda de begudes energètiques als comerços de les Illes Balears, que incloguin mesures restrictives, amb l’objectiu de protegir els menors d’edat dels seus efectes sobre la salut.
3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a realitzar campanyes informatives i de sensibilització a les famílies, l’alumnat, el professorat, el personal sanitari i les persones treballadores del comerç d’alimentació, perquè coneguin el que són aquestes begudes energètiques i les conseqüències que pot tenir el seu consum en infants i adolescents.
4. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer complir el Decret 39/2019, de 17 de maig, sobre la promoció de la dieta mediterrània en els centres educatius i sanitaris de les Illes Balears, un decret que ja recull la prohibició de la venda de substàncies estimulants a l’alumnat.
5. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a incloure a la normativa educativa la prohibició del consum de begudes energètiques als menors d’edat dins dels centres educatius, i també durant les sortides escolars que es realitzin fora del centre com excursions, viatges d'estudis, colònies, intercanvis culturals i altres semblants.
6. El Parlament de les Illes Balears insta l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears a revisar la normativa vigent per tal que en horari infantil no s’emeti publicitat de begudes energètiques.
Així, doncs, al plenari d’avui, el diputat del Grup Parlamentari Socialista, Àlex Pitaluga, ha interpel·lat la consellera de Salut, Manuela Garcia Romero, perquè reti comptes del compliment dels esmentats punts de la Resolució.