El Ple del Parlament de les Illes Balears s'ha reunit avui matí, dia 16 de desembre de 2025, darrera plenària de l’any, per substanciar els punts de l'ordre del dia següent:
PREGUNTES
El primer punt ha correspost a la formulació de denou preguntes de control per part dels grups parlamentaris als membres del Govern de les Illes Balears, amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple.
INTERPEL·LACIÓ
Al segon punt de l’ordre del dia s'ha substanciat la Interpel·lació del Grup Parlamentari Socialista, relativa a salut mental. [RGE núm. 9090/2025]
La diputada Patrícia Gómez ha interpel·lat Manuela García, consellera de Salut del Govern de les Illes Balears, perquè doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de la política general referida.
MOCIÓ
El tercer punt de l’ordre del dia ha correspost al debat i a la votació de la Moció del Grup Parlamentari Socialista, defensada per Llorenç Pou, relativa a la gestió de l’ITS (RGE 18524/25), la qual ha estat majoritàriament REBUTJADA, menys un punt. [TEXT VOTAT]
COMPAREIXENÇA DEL CONSELLER D’EDUCACIÓ
Al quart i cinquè punt de l’ordre del dia, s’ha substanciat la compareixença del conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, per tal d'informar sobre el compliment dels punts 1, 3 i 4 de la Resolució derivada de l'aprovació de la Proposició no de llei RGE núm. 13378/24, relativa a normativa de menjadors escolars 0-3 (escrit RGE núm. 18123/25, del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca) i (escrit RGE núm. 18124/2025, del Grup Parlamentari Mixt).
El conseller ha estat interpel·lat per Maria Ramon, del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca i per Joana Gomila, del Grup Parlamentari Mixt.
DEBAT I VOTACIÓ DECRET LLEI
Al sisè i darrer punt de l’ordre del dia, s’ha substanciat el debat i la votació relativa a la convalidació o la derogació del Decret llei 8/2025, de 5 de desembre, de mesures urgents per accelerar projectes estratègics que contribueixin a la transformació econòmica de les Illes Balears (escrit RGE núm. 18650/25, del Govern de les Illes Balears), el qual ha estat CONVALIDAT per 31 vots a favor (Mixt-Córdoba, VOX, Popular, Buades i Cardona) i 24 vots en contra (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista) [TEXT DEL DECRET LLEI]
El Grup Parlamentari Popular ha demanat que el decret llei sia tramitat com projecte de llei per urgència, la qual cosa ha estat APROVADA per 48 vots a favor i 7 en contra (Mixt-Unides Podem, MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista).
Contingut bàsic
Aquest Decret llei s'estructura en un títol preliminar i quatre títols específics, sis disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i set disposicions finals.
El títol preliminar estableix l'objecte, l'àmbit d'aplicació i les finalitats del Decret llei.
El títol I regula el concepte de projecte d'especial interès estratègic per a la comunitat autònoma de les Illes Balears, i insta el Govern de les Illes Balears a disposar d'un instrument de planificació estratègica per respondre als reptes de les Illes Balears que, fonamentalment, ha de definir les grans línies cap a on s'han de dirigir les inversions públiques. En aprovar aquest Decret llei, el Govern ja disposa d'un instrument de planificació estratègica, el Marc Estratègic d'Inversions de les Illes Balears 2030, aprovat per un acord del Consell de Govern de 20 de desembre de 2024.
El títol II, que determina els òrgans de governança, està dividit en tres capítols. En el capítol I es regula la Comissió Acceleradora de Projectes Estratègics de les Illes Balears; en el capítol II, la Unitat Acceleradora de Projectes Estratègics, i en el capítol III, l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques.
El títol III aborda les mesures per agilitzar les inversions de promotors privats a la comunitat autònoma de les Illes Balears.
En el capítol I, es regula quins projectes són susceptibles de ser declarats PEIE, amb la determinació de l'àmbit material, els requisits, les limitacions i les vies d'accés.
El capítol II, per la seva banda, regula la tramitació per a la declaració com a PEIE.
El capítol III estableix els efectes de la declaració com a PEIE, tant els directes associats a la mateixa declaració com els altres que puguin suposar incentius formatius i econòmics addicionals, i la fase posterior d'autorització dels projectes.
Finalment, el títol IV regula les mesures per agilitzar les inversions de promotors públics, atesa la transcendència i la rellevància econòmica inherent a aquests projectes, que permetrà afavorir l'execució diligent de projectes d'especial interès estratègic de caràcter públic. Sens perjudici de l'aplicació, si escau, del règim general previst en la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, en especial de l'article 149, es fixa un règim específic per a les inversions públiques desenvolupades per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els consells insulars, el sector públic autonòmic o insular, els ajuntaments de Palma i Eivissa, altres municipis i l'Administració General de l'Estat en les condicions que s'hi estableixen.
El capítol I en preveu les disposicions generals, que determinen l'àmbit d'aplicació objectiu i subjectiu.
El capítol II recull diverses normes per executar les infraestructures i els equipaments públics, els quals, mitjançant la declaració com a PEIE per a la comunitat autònoma de les Illes Balears o per a un consell insular, gaudiran d'un règim més àgil per aprovar el projecte que durà a terme l'Administració o l'ens promotor, amb l'audiència prèvia als ajuntaments afectats i amb la informació pública corresponent. Així mateix, aquest capítol regula la tramitació de projectes promoguts per les entitats locals que es declarin d'especial interès estratègic autonòmic i la possibilitat que es declari PEIE autonòmic un projecte estatal en cas d'interessos concurrents amb l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
La tramitació de projectes relatius a obres declarades d'especial interès estratègic i promogudes per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els consells insulars o el sector públic autonòmic o insular no requerirà obtenir cap tipus de llicència o autorització municipal o insular ni presentar una comunicació prèvia de naturalesa urbanística, la qual cosa suposarà una reducció de la càrrega de feina per als ajuntaments associada a aquestes llicències que ha de permetre agilitar la concessió de llicències d'altres projectes de promotors privats. En conseqüència, els promotors públics esmentats tampoc no hauran d'abonar la taxa municipal de la llicència, atès que no es dona el fet imposable.
El capítol III estableix les especificitats en el cas d'equipaments educatius, mentre que el capítol IV disposa les especificitats en el cas d'obres de millora o ampliació d'infraestructures o equipaments públics existents afectats per la normativa de patrimoni històric i de carreteres.
El capítol V, per aprofundir en la simplificació administrativa, preveu altres autoritzacions que es deriven de la declaració com a PEIE autonòmic pel Consell de Govern.
Les disposicions addicionals recullen la possible reducció de terminis administratius en altres administracions públiques de les Illes Balears, l'aprovació d'una guia per facilitar les inversions a la comunitat autònoma de les Illes Balears, l'impuls de la simplificació administrativa a través del sistema de declaració responsable i comunicació prèvia, i actuacions en altres infraestructures o equipaments universitaris o de recerca, així com la declaració en l'àmbit territorial de les Illes Balears del servei d'escorxador com a servei d'interès econòmic general, a més d'aclarir com s'han d'interpretar les referències a normes que es deroguen amb aquest Decret llei.
Les disposicions transitòries regulen el règim transitori, entre altres aspectes, en matèria de projectes que hagin estat declarats estratègics o d'interès autonòmic, dels òrgans de governança, i de gestió del Fons de Prevenció i Gestió de Residus.
La disposició derogatòria inclou la clàusula habitual d'estil per la qual es disposa la derogació de totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a les normes que s'aproven per mitjà del Decret llei, i també la derogació expressa de diverses normes com a conseqüència de les mesures de simplificació normativa i per atreure i dur a terme inversions de caràcter estratègic contingudes en aquest Decret llei.
Pel que fa a les disposicions finals, la primera i la segona efectuen diverses modificacions normatives en matèria d'indústria i de gestió de residus.
A més, la disposició final tercera introdueix una sèrie de modificacions a la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.
La més rellevant és la nova redacció de l'article 11, que regula les modificacions de les activitats i pretén alleugerir les càrregues administratives innecessàries en els canvis en les activitats destinats a adaptar-les a les necessitats del mercat, així com en els relacionats amb la modernització i la millora de les instal·lacions. Aquest alleugeriment no redueix les exigències de seguretat i qualitat, però sí que aclareix aspectes que generaven interpretacions i criteris divergents, fet que provocava inseguretat jurídica entre els operadors. Per aconseguir-ho, s'elimina l'actual tipologia de modificacions i s'unifiquen en una de sola, amb la qual cosa queden fora de l'àmbit d'aplicació de la Llei 7/2013 les modificacions que no afecten el projecte d'activitats, que es tramitaran per la via ordinària prevista en la normativa urbanística i la legislació sectorial aplicable.
Una especial importància té també la nova redacció dels articles 109 i 110 de la Llei 7/2013 esmentada, que regulen el procediment per clausurar activitats clandestines —sense títol habilitant vàlid— o les que presenten mal funcionament o deficiències que ocasionen riscs per a les persones o els seus béns o molèsties a l'entorn, que, de manera garantista, permet a l'Administració actuar amb celeritat i rigor davant situacions perilloses o que alteren la convivència i el benestar dels ciutadans.
La disposició final quarta, atès que tots els consells insulars ja tenen transferides les competències en matèria de promoció i ordenació turístiques, modifica la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, amb la finalitat que siguin només els consells insulars i els ajuntaments els que duguin a terme les declaracions d'interès turístic.
La disposició final cinquena modifica la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en relació amb els directors de projectes per gestionar els fons, en el sentit d'ampliar, fins a quatre anys més, la durada màxima del vincle contractual d'aquests directors, a fi de permetre que continuïn exercint les seves funcions durant tot el termini d'execució i justificació dels projectes.
La disposició final sisena modifica puntualment la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, per introduir-hi, juntament amb la mutació demanial interadministrativa relativa a la cessió d'ús de béns o drets de titularitat local, la mutació demanial interadministrativa amb transferència de la titularitat d'aquests béns o drets originàriament de domini públic de les entitats locals, o dels organismes públics que en depenen, a favor d'altres administracions públiques, com ara, per exemple, l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. En aquest sentit, la necessitat de facilitar i agilitar les inversions públiques per a usos i finalitats de caràcter públic i essencial de competència d'altres administracions públiques, com ara la construcció de centres docents públics per l'Administració autonòmica, requereix, quan es tracta de béns demanials locals (com ara determinats solars municipals), que la titularitat d'aquests béns es pugui atribuir directament a l'Administració autonòmica, sense necessitat de passar per la prèvia desafectació del bé local de caràcter demanial i la seva cessió gratuïta com a bé patrimonial, és a dir, sense que es perdi el caràcter demanial del bé, la qual cosa implicaria, a més, una menor protecció jurídica del bé.
Així mateix, les mutacions demanials interadministratives amb transmissió de la titularitat de béns de domini públic a altres administracions, sense pèrdua del caràcter demanial del bé, no contradiuen el principi general d'inalienabilitat dels béns de domini públic, ja que allò que impedeix aquest principi constitucional és el tràfic jurídic privat d'aquests béns, però no el tràfic jurídic públic, en la mesura que en cap moment no es perd l'afectació del bé de què es tracta en cada cas a un ús o servei públic. D'aquesta manera, amb aquest Decret llei s'incorpora a l'ordenament jurídic local aquesta figura, la qual ja es troba regulada expressament en algunes lleis d'altres comunitats autònomes, com ara la d'Aragó i la de València, i ha trobat acollida també en la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional.
Finalment, la disposició final setena estableix l'entrada en vigor del Decret llei l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Totes aquestes mesures requereixen l'aprovació de les corresponents normes de rang legal.