El Parlament de les Illes Balears ha participat en el projecte “L’aportació dels debats polítics als parlaments regionals”, en el marc un programa organitzat per la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals a Europa (CALRE) i el Comitè de les Regions (CoR), amb l'objectiu que els temes discutits en els parlaments autonòmics i regionals europeus puguin influir en el procés legislatiu de la Unió Europea i del programa de treball de la Comissió Europea i a la Conferència per al Futur d’Europa. [ENLLAÇ AL DOCUMENT COMPLET]
El document “Aportació del Parlament de les Illes Balears als debats polítics en els parlaments regionals”, elaborat pels grups parlamentaris, s’estructura en una introducció i set apartats amb múltiples propostes a desenvolupar a nivell europeu, i ha estat presentat avui. El president del Parlament, Vicenç Thomas, ha dirigit unes paraules d'introducció, destacant el treball dels representants de tots els grups parlamentaris en l'elaboració d'aquest document i en la cerca de consens. A continuació la coordinadora del grup de treball i diputada del Grup Parlamentari Ciudadanos, Patricia Guasp, ha explicat els punts més destacats del document, acompanyada dels diputats Silvia Cano (Socialista), Antoni Costa (Popular), Cristina Mayor (Unidas Podemos), Joana Aina Campomar (MÉS per Mallorca), Sergio Rodríguez (VOX-Actúa Baleares) i Lina Pons (El PI).
A la introducció del document es defensa que el principi de subsidiarietat “ha de ser present en tot el procés legislatiu de la Unió Europea (UE), la qual cosa significa que les decisions han de prendre's en el nivell governamental que serveixi millor a l'interès públic i, sempre que sigui possible, en el nivell local”, i es destaca el paper que poden jugar la CALRE i el CoR en aquest sentit.
Els següents apartats versen sobre les propostes en matèria d’insularitat, agricultura, ramaderia i pesca, l’impuls de les energies renovables, el cicle de l’aigua, la costa i aigües marítimes, l’ocupació, el comerç, la indústria, la digitalització, R+D+I, l’economia circular, i les prioritats després de la COVID-19. En tots aquests apartats es fa un diagnòstic inicial de la situació fent una especial referència a les problemàtiques concretes que afecten les Illes Balears, per posteriorment plantejar propostes concretes en cada un d’aquests àmbits per aplicar a la legislació europea.
Tenint en compte els sobrecostos que genera el fenomen de la insularitat de Mallorca, la doble insularitat d’Eivissa i Menorca i la triple insularitat de Formentera, juntament amb l’elevat índex de pressió humana, es demanen compensacions anàlogues a les que aplica la Unió Europea als territoris ultraperifèrics. A més, el document proposa eximir a les regions insulars de la regla de minimis i una revisió de les normatives i reglaments sobre Obligacions de Servei Públic en transports aeri i marítim “perquè es puguin establir OSP en determinades rutes aèries que resultin vitals per al desenvolupament econòmic i social de les regions insulars”.
En matèria d’agricultura, es demanen accions com una revisió de la Política Agrària Comuna (PAC) que reconegui les especificitats de les Illes Balears, mentre que en matèria pesquera es proposen accions com realitzar un repartiment més just de les quotes pesqueres, ja que no es considera que la política pesquera del Mar Mediterrani no s’hauria d’abordar amb els mateixos paràmetres que s’estableixen per a l’Atlàntic Nord.
En un context de crisi climàtica, el document aposta també pel desenvolupament d’energies renovables i establir accions de planificació i gestió de l’aigua. A més, es considera una prioritat apostar per l’economia circular i per l’impuls a l’I+D+I.
Finalment, i tenint en compte la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 i la seva afectació al turisme, es proposa la creació d’un programa europeu específic per a les regions turístiques, amb protocols comuns de seguretat, corredors turístics segurs, i un Pla de recuperació del sector turístic “que s’ocupi del turisme del present i del futur des d’un enfocament europeu”.
