La Sala de les Cariàtides ha acollit aquest dimecres, després de la festivitat del Dia de les Illes Balears, una nova sessió plenària, durant la qual, d'acord amb l'ordre del dia convocat, s'han substanciat els punts de control a l'Executiu (preguntes i interpel·lació), s'ha aprovat parcialment una moció relativa a política d'habitatge i s'ha validat el Decret llei 3/2022, d’11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears.
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
Abans de començar amb l'ordre del dia, la secretària primera de la Mesa, Joana Aina Campomar, ha llegit una declaració insituticional de condemana a l'atac del govern de Vladimir Putin sobre la sobirania i la integritat d'Ucraïna. [DECLARACIÓ INSTITUCIONAL]
PREGUNTES
Al primer punt de l'ordre del dia s’han substanciat setze preguntes de control al Govern (dues ha estat ajornades) les quals, amb el vídeo adjunt d'aquestes, han estat les següents:
Primera. Del diputat José Javier Bonet i Díaz, del Grup Parlamentari Popular, relativa a consens en la política turística. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Segona. Del diputat Sebastià Sagreras i Ballester, del Grup Parlamentari Popular, relativa a consens en relació amb el Decret llei de turisme. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Tercera. De la diputada Maria Antònia Sureda i Martí, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a nombre d’infermeres que falten a la nostra comunitat per tenir les ràtios necessàries. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Quarta. Del diputat Juan Manuel Gómez i Gordiola, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a suficiència de la ràtio de professionals sanitaris. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Cinquena. Del diputat Antonio Jesús Sanz i Igual, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a beneficis per al sector agricultor i ramader que proporcionarà a Formentera la nova PAC. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Sisena. Del diputat Antonio Francisco Fuster i Zanoguera, del Grup Parlamentari Popular, relativa a efectes del PGOU de Palma en el petit comerç. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Setena. Del diputat Sergio Rodríguez i Farré, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a beneficis de la nova Llei turística des del punt de vista de la Conselleria de Transició. [VÍDEO DE LA PREGUNTA] AJORNADA
Vuitena. Del diputat Juan Manuel Lafuente i Mir, del Grup Parlamentari Popular, relativa a manca de places disponibles a la ruta OSP Menorca-Madrid. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Novena. De la diputada María Salomé Cabrera i Roselló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a Decret llei de turisme. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Desena. De la diputada Virginia Marí i Rennesson, del Grup Parlamentari Popular, relativa a projecte de llei de benestar animal. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Onzena. Del diputat Marc Pérez-Ribas i Guerrero, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a grau de digitalització a les Illes Balears. [VÍDEO DE LA PREGUNTA] AJORNADA
Dotzena. Del diputat José Luis Camps i Pons, del Grup Parlamentari Popular, relativa a modificació de la Llei de coordinació de policies locals de les Illes Balears [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Tretzena. De la diputada Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a retirada de l’obligatorietat de les mascaretes. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Catorzena. Del diputat Josep Castells i Baró, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a OSP entre Menorca i Barcelona. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Quinzena. Del diputat Josep Melià i Ques, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a competències de costes. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Setzena. Del diputat Jorge Campos i Asensi, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a consens de la Llei turística. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Dessetena. De la diputada Patricia Guasp i Barrero, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a mesures del Govern per pal·liar l’escalada de preus. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Devuitena. Del diputat Antonio Costa i Costa, del Grup Parlamentari Popular, relativa a mesures en benefici dels ciutadans i les empreses. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
INTERPEL·LACIÓ
Tot seguit, al segon punt de l'ordre del dia, s'ha substanciat la interpel·lació presentada pel Grup Parlamentari Popular relativa a política general del Govern en relació amb l'Atenció Primària a les Illes Balears.
La diputada Isabel Borràs ha interpel·lat la consellera de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears, Patricia Gómez, perquè doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de la política general referida.
MOCIÓ
Al tercer punt de l'ordre del dia, s'ha substanciat el debat i la votació d'una moció, presentada pel Grup Parlamentari Mixt-MÉS per Menorca, relativa a política en matèria d'habitatge, ha estat APROVADA parcialment, amb votacions separades per punts, amb els resultats següents:
Primer. El Parlament de les Illes Balears constata la necessitat d’establir un règim de regulació i limitació dels preus dels lloguers d’habitatges a les Illes Balears a través d’una llei pròpia.
Rebutjat per 22 vots en contra (Maxo Benalal, Vox, Cs, El Pi, Popular), 2 (Mixt-MÉS per Menorca) i 30 abstencions (Mixt-GentxFormentera+PSIB-PSOE+EUIB, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista).
Segon. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a crear, en el termini de sis mesos, un índex de referència dels preus d’habitatge que permeti tenir informació sobre els preus del lloguer a tots els punts de l’arxipèlag i la seva evolució.
Aprovat per 8 vots a favor (Maxo Benalal, Mixt-MÉS per Menorca, El Pi, Vox), 4 en contra (Cs) i 42 abstencions (Mixt-GentxFormentera+PSIB-PSOE+EUIB, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos, Socialista i Popular).
Tercer. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a licitar, durant l’any 2022, la construcció de les promocions d’habitatges de protecció oficial previstes a Sant Lluís i a Santa Anna (Es Castell).
Aprovat per unanimitat.
Quart. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a augmentar els esforços en la construcció d’habitatges de protecció oficial a Menorca, per tal de donar resposta a la demanda existent.
Aprovat per unanimitat. Amb esmena conjunta dels grups Socialista, Unidas Podemos i MÉS per Mallorca, incorporada.
Cinquè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a determinar reglamentàriament, en el termini de sis mesos, les situacions de manteniment dels subministraments bàsics, d’acord amb el previst a l’article 43 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, d’habitatge de les Illes Balears.
Aprovat per unanimitat.
Sisè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a posar en marxa, en el termini de tres mesos, el Registre d’habitatges protegits previst a l’article 71 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, d’habitatge de les Illes Balears.
Aprovat per 35 vots a favor (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista), 6 en contra (Maxo Benalal, Vox i Cs) i 13 abstencions (Popular). Amb proposta de modificació per part del grup proposant acceptada.
Setè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a reforçar la inspecció per determinar si els habitatges efectivament desocupats consten en el Registre d’habitatges desocupats, d’acord amb l’article 40 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, d’habitatge de les Illes Balears.
Aprovat per 35 vots a favor (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 19 en contra (Maxo Benalal, Vox, Cs i Popular).
Vuitè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a continuar insistint en la política de cessió d’habitatges desocupats de grans tenidors, d’acord amb el que preveu l’article 42 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, d’habitatge de les Illes Balears.
Aprovat per 34 vots a favor (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 20 en contra (Maxo Benalal, Vox, Cs i Popular).
Novè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a restablir de forma immediata, i com a molt en el termini de tres mesos, l’atenció presencial de l’IBAVI a Ciutadella, d’almenys un dia a la setmana, mentre no es doti l’oficina de l’IBAVI d’una persona més.
Aprovat per unanimitat. Amb esmena conjunta dels grups Socialista, Unidas Podemos i MÉS per Mallorca, incorporada, amb transacció.
Desè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat i el Govern de les Illes Balears a constituir, conjuntament, un grup de treball que elabori un informe que:
a) analitzi les normes que impedeixen limitar la compra de propietats immobles per part d’estrangers a les Illes Balears;
b) proposi alternatives per modificar-les;
c) estudiï els casos i experiències que existeixen en l’àmbit europeu i internacional en aquesta
matèria; i d) extregui les conclusions aplicables a la problemàtica de les Illes Balears.
El grup de treball, que haurà de comptar forçosament amb el Govern de les Illes Balears, haurà de lliurar l’informe als grups parlamentaris.
En cas que en el termini màxim de tres mesos no s’hagi constituït aquest grup de treball de forma mixta entre el Govern de l’Estat i el Govern de les Illes Balears, serà el Govern de les Illes Balears qui constuirà de forma imminent aquest grup per tal de elaborar un informe amb els requisits exposats als epígrafs a), b), c) i d).
Aprovat per 34 a favor (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 20 en contra (Maxo Benalal, Vox, Cs i Popular). Amb esmena conjunta dels grups Socialista, Unidas Podemos i MÉS per Mallorca, incorporada, amb transacció.
Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.
Intervencions
La iniciativa ha estat presentada i defensada per la diputada Patricia Font (Mixt-MÉS per Menorca).
Diversos grups parlamentaris han presentat 12 esmenes a la iniciativa. Els grups parlamentaris Socialista, Unidas Podemos i MÉS per Mallorca, conjuntament, han presentat cinc esmenes, les quals, defensades per Joan Ferrer, Pablo Jiménez i Josep Ferrà, han estat acceptades les referides al punts 4, 9 i 10, les dues darreres transaccionades. El Grup Parlamentari Popular, n'han presentat set esmenes que, defensades per José Luis Camps, no han estat acceptades pel grup proposant.
Al torn de fixació de posicions han intervingut: Maria Antònia Sureda (El Pi-Proposta per les Illes Balears) i Antonio Jesús Sanz (Mixt-GxF+PSIB-PSOE+EUIB) i Pilar Sansó (Socialista).
DECRET LLEI
El Ple ha validat per 31 vots a favor (Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 25 vots en contra (Maxo Benalal, El Pi, Vox, Cs i Popular) el Decret llei 3/2022, d’11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears.
Diversos grups parlamentaris han sol·licitat que el Decret sigui tramitat com a projecte de llei, la qual cosa ha estat APROVADA per unanimitat.
El Decret llei fou aprovat en sessió extraordinària del Consell de Govern, dia 11 de febrer de 2022, a proposta del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears, registrat al Parlament el dia 17 de febrer mitjançant (RGE 1388/2022), perquè se li donàs la tramitació reglamentària corresponent.
Debat plenari
El Decret llei ha estat presentat i exposat pel conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears, Iago Negueruela.
Tot seguit han intervingut els diputats dels grups parlamentaris en torn a favor de la validació Antonia Martín (Unidas Podemos), Joan Mas (MÉS per Mallorca), Josep Castells (Mixt-MÉS per Menorca), Antonio Jesús Sanz (Mixt-GxF+PSIB-PSOE+EUIB) i Pilar Sansó (Socialista).
En el torn en contra de la validació han intervingut els diputats Salomé Cabrera (Popular), Patricia Guasp (Cs), Jorge Campos (Vox) i Josep Melià (El Pi-Proposa per les Illes Balears).
Contingut
D'acord amb el contingut del Decret llei, passam a resumir el contingut del text legislatiu.
L'objecte d'aquest Decret llei és el d'establir mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme, a les Illes Balears, amb l'objectiu d'avançar cap a un impacte regeneratiu de l'activitat turística al nostre territori i la nostra societat.
A aquest efecte, es duen a terme modificacions estructurals de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, a la qual s'introdueix un títol específic amb mesures d'economia circular.
Aquest Decret llei conté dos articles, sis disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i set disposicions finals.
El primer article en determina l'objecte i el segon conté un seguit de modificacions de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.
Entre les modificacions de la Llei 8/2012 destaca, molt especialment, i per assegurar la sostenibilitat i la circularitat, la introducció d'un nou títol (que passa a ser el V) amb mesures d'economia circular. En aquest punt, cal indicar que la conselleria competent en matèria de turisme ha d'elaborar un pla estratègic de destinació circular que identifiqui la política general i els objectius del Govern de les Illes Balears.
Pel que fa a la integració de la estratègia de circularitat als allotjaments hotelers, apartaments turístics i allotjaments de turisme rural, aquests han d'elaborar un pla de circularitat, entès com el document que recull les prioritats i línies d'acció que ha de dur a terme una empresa per integrar pautes de planificació, consum i producció i compromís circular en la seva estratègia de negoci, els seus processos interns i les relacions amb els seus principals grups d'interès. El pla de circularitat està format per l'avaluació circular i la planificació circular.
La transició cap a la circularitat i sostenibilitat del sector turístic requereix també l'adopció d'una mesura de suspensió temporal de la possibilitat d'adquirir places turístiques per tal de presentar noves declaracions responsables d'inici d'activitat turística o comunicacions d'ampliació, a les Illes Balears, una qüestió que s'aborda en la disposició addicional primera, per a les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera, i en la disposició addicional segona per a l'illa de Menorca.
La disposició addicional tercera estableix una especificitat necessària, per la singularitat de l'illa de Formentera, en la qual conflueixen les competències municipals i insulars.
La disposició addicional quarta conté un mandat a l'Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral perquè, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta norma, elabori una guia de mesures i bones pràctiques en matèria de salut laboral, com ara les referides a ergonomia o càrrega de treball de tots els departaments, que puguin repercutir en una millora de la qualitat i sostenibilitat dels serveis prestats pels establiments turístics d'allotjament hoteler, perquè després puguin ser adaptables i aplicables a altres sectors d'activitat.
La disposició addicional cinquena conté un mandat a la conselleria competent en matèria de turisme perquè elabori un pla estratègic de destinació circular, que identifiqui la política general i els objectius del Govern de les Illes Balears per tal d'aconseguir la transició a l'economia circular en el conjunt del territori de la comunitat autònoma.
Finalment, la disposició addicional sisena preveu la creació de l'entitat pública empresarial Escola d'Hoteleria de les Illes Balears, d'acord amb el que preveu l'article 2.1.b) de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la finalitat de la docència universitària en el camp de l'hoteleria, la gastronomia i la restauració, la formació professional en la família professional d'hoteleria i turisme, la formació d'empresaris i professionals per a l'empresa, i el foment de la investigació científica i tècnica al servei d'aquests estudis.
A la disposició derogatòria única es deroguen, amb caràcter general, totes les normes i disposicions que s'oposin a aquest ¨Decret llei o que contradiguin el que s'hi estableix.
La disposició final primera conté modificacions legislatives referides a la implantació de mesures relacionades amb la reactivació econòmica i modernització d'establiments turístics.
També incorpora aquest Decret llei, a la disposició final segona i com a annexos, la modificació dels criteris de classificació, tant d'estrelles com de claus, establerts en els annexos 2 i 3 del Decret 20/2015, a la vegada que aquests es deslegalitzen, en permetre que el Govern els pugui modificar, posteriorment, mitjançant decret. Es publiquen els quadres complets i no només els criteris modificats per una millor comprensió i per tant major seguretat jurídica. Aquesta modificació es considera d'extraordinària i urgent necessitat per tal d'adequar els criteris de classificació als objectius generals d'aquest Decret llei, atorgar més objectivitat i certesa, eliminant inseguretat jurídica, i en general per atorgar més competitivitat a la indústria turística de les nostres illes.
La disposició final tercera pretén fer un pas més per posar fi a l'obsolescència dels establiments d'apartaments turístics de l'illa de Menorca definits en aquesta, i consolidar així el model territorial i turístic establert pel Pla Territorial Insular. S'entén que per tal de reafirmar aquest model és necessari posar fi a l'obsolescència i la degradació de les zones on estan ubicats els apartaments turístics, i millorar els paràmetres de qualitat d'aquests establiments.
Per acabar, aquest Decret llei inclou també dues disposicions finals més (la quarta i la cinquena) per les quals s'afegeix, d'una banda, un segon paràgraf en la disposició addicional desena de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en matèria
de despeses pluriennals, i es modifica, d'altra banda, l'article 56.1 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en matèria de crèdits extraordinaris i suplements de crèdit.
La disposició final sisena modifica l'article 17 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i crea de manera expressa l'Agència de Salut Pública de les Illes Balears. La crisi sanitària mundial provocada per la infecció del SARS-CoV-2, conseqüència, en part, de l'evolució social i tecnològica que ha permès un increment constant de la mobilitat de les persones, béns i mercaderies, tant en l'àmbit local com global, ha fet palesa la necessitat d'establir instruments de gestió pública flexibles, àgils i eficaços per combatre aquest tipus de crisi de salut pública. La Llei 2/2021, de 8 de novembre, modificà la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i dota de contingut el títol VII de la Llei 16/2010 relatiu a l'Agència de Salut Pública de les Illes Balears, si bé la denominació i el contingut de l'apartat primer de l'article 17 no creà de manera expressa l'Agència de Salut Pública de les Illes Balears, la qual cosa justifica la modificació que es pretén fer amb aquesta disposició final.
Per acabar, la disposició final setena estableix l'entrada en vigor d'aquest Decret llei a partir del moment en què es publiqui.