PREGUNTES
Al primer punt de l'ordre del dia s’han substanciat devuit preguntes de control al Govern les quals, amb el vídeo adjunt d'aquestes, han estat les següents:
Primer. RGE núm. 8531/22, del diputat no adscrit Maxo Benalal i Bendrihem, relativa a elecció del Síndic de Greuges [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Segon. RGE núm. 9684/22, del diputat Miquel Vidal i Vidal, del Grup Parlamentari Popular, relativa a barracons als centres educatius. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Tercer. RGE núm. 9669/22, de la diputada Maria Antònia Sureda i Martí, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a actuació d’aigua en alta prevista al Pla de Mallorca. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Quart. RGE núm. 9673/22, de la diputada Patrícia Font i Marbán, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a polítiques actives d’ocupació per afavorir la reconversió dels llocs de treball afectats per la transició energètica. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Cinquè. RGE núm. 9677/22, de la diputada Maria Asunción Pons i Fullana, del Grup Parlamentari Popular, relativa a transport escolar a les Illes Balears. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Sisè. RGE núm. 9686/22, de la diputada Idoia Ribas i Marino, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a habitatges de protecció oficial promesos pel Govern. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Setè. RGE núm. 9675/22, del diputat Jesús Méndez i Baiges, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a mobilització de 2,5 milions d’euros per a ajudes al sector primari. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Vuitè. RGE núm. 9676/22, del diputat Marc Pérez-Ribas i Guerrero, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a partida de 10 milions d’euros per a adquisició d’establiments turístics. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Novè. RGE núm. 9678/22, del diputat José Javier Bonet i Díaz, del Grup Parlamentari Popular, relativa a tramvia com a prioritat de la ciutat de Palma. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Desè. RGE núm. 9683/22, de la diputada Isabel María Borrás i Rosselló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a pacients atesos pels metges d’atenció primària. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Onzè. RGE núm. 9679/22, del diputat Sebastià Sagreras i Ballester, del Grup Parlamentari Popular, relativa a normativa estatal sobre cremes de restes forestals. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Dotzè. RGE núm. 9680/22, de la diputada María Salomé Cabrera i Roselló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a cancel·lació dels bons turístics. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Tretzè. RGE núm. 9681/22, del diputat José Luis Camps i Pons, del Grup Parlamentari Popular, relativa a aval de les hipoteques. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Catorzè. RGE núm. 9682/22, de la diputada María Tania Marí i Marí, del Grup Parlamentari Popular, relativa a política educativa. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Quinzè. RGE núm. 9685/22, de la diputada Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a Palma ciutat amb la cistella de la compra més cara d’Espanya. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Setzè. RGE núm. 9674/22, del diputat Josep Castells i Baró, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a contribució del REIB a la diversificació econòmica. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Dissetè. RGE núm. 9670/22, del diputat Josep Melià i Ques, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a manteniment a la Llei de turisme de l’obligació de compra de producte local. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Divuitè. RGE núm. 9687/22, del diputat Jorge Campos i Asensi, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a ajornament de la LOMLOE. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
Dinouè. RGE núm. 9688/22, de la diputada Patricia Guasp i Barrero, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a aplicació pràctica de les mesures econòmiques anunciades per la presidència. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]
INTERPEL·LACIÓ
Tot seguit, al segon punt de l'ordre del dia, s'ha substanciat la interpel·lació presentada pel Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a política general del Govern en relació amb la saturació i la pressió humana a les Illes Balears.
El diputat Josep Melià ha interpel·lat el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears, Iago Negueruela, perquè doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de la política general referida.
MOCIÓ
Al tercer punt de l'ordre del dia, s'ha procedit al debat i a la votació d'una moció presentada pel Grup Parlamentari Mixt (MÉS per Menorca), relativa a control dels fondejos sobre posidònia.
La iniciativa ha estat APROVADA parcialment, amb votacions separades per punts, amb la redacció i els resultats de les votacions següents:
Primer. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern d’Espanya a col·laborar amb el Govern de les Illes Balears i els consells insulars en la protecció de la posidònia, mitjançant l’aportació de mitjans materials i humans, especialment embarcacions i agents de l'autoritat amb capacitat sancionadora, als diversos dispositius de protecció previstos al Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears, molt especialment al servei de vigilància de la posidònia.
Aprovat per 30 vots a favor (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos, Socialista) i 16 vots en contra (Maxo Benalal, Vox, Cs i Popular). Amb esmena transaccionada acceptada dels grups MÉS per Mallorca, Socialista i Unidas Podemos.
Segon. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a revisar el Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears i, si escau, promoure les normes amb rang de llei que siguin oportunes per tal de garantir la protecció de la posidònia i reforçar les eines jurídiques de protecció d’aquesta espècie, d’acord amb les consideracions de la Sentència del TSJIB núm. 248/2021, de 21 d'abril.
Rebutjat per 31 vots en contra (Maxo Benalal, Vox, Mixt-GxFormentera+PSIB-PSOE+EUIB, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 15 vots a favor (Mixt-MÉS per Menorca, Cs, El Pi i Popular).
Tercer. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a aprovar i a publicar al BOIB l’inventari dels impactes existents en les praderies de posidònia de les Illes Balears, així com la planificació de les actuacions necessàries per disminuir-los previst a l’article 3.5 del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.
Aprovat per 30 vots a favor (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos, Socialista) i 16 vots en contra (Maxo Benalal, Vox, Cs i Popular). Amb esmena transaccionada acceptada dels grups MÉS per Mallorca, Socialista i Unidas Podemos. Amb esmena acceptada dels grups MÉS per Mallorca, Socialista i Unidas Podemos.
Quart. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears i el govern espanyol a inspeccionar tots els camps de boies i punts de fondeig autoritzats sobre posidònia existents a les Illes Balears per tal d’analitzar si s’adeqüen a les condicions establertes a l’article 8.3.g) del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.
Aprovat per 30 vots a favor (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos, Socialista) i 16 vots en contra (Maxo Benalal, Vox, Cs i Popular). Amb esmena transaccionada acceptada dels grups MÉS per Mallorca, Socialista i Unidas Podemos. Amb esmena acceptada dels grups MÉS per Mallorca, Socialista i Unidas Podemos.
Cinquè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a convocar regularment cada sis mesos el Comitè Posidònia, d’acord amb l’article 9 del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.
Aprovat per 39 vots a favor (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos, Popular i Socialista) i 7 vots en contra (Maxo Benalal, Vox, Cs). Amb esmena transaccionada acceptada dels grups MÉS per Mallorca, Socialista i Unidas Podemos.
Sisè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a executar, en el termini de tres mesos, les inversions i despeses assignades al fons posidònia l’any 2020 pendents d’execució.
Retirat.
Setè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a publicar al BOIB, en el termini de tres mesos, les inversions i despeses que s’han aprovat per al 2020-2022 assignat al fons posidònia per a l’any 2021 i 2022, d’acord amb l’apartat 4 la disposició addicional cinquena del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.
Aprovat per 30 vots a favor (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista), 13 vots en contra (Maxo Benalal, Vox i Popular) i 3 abstencions (Cs). Amb esmena transaccionada acceptada dels grups MÉS per Mallorca, Socialista i Unidas Podemos.
Amb esmena acceptada transaccionada dels grups MÉS per Mallorca, Socialista i Unidas Podemos.
Vuitè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a elaborar, aprovar i fer públic el pla de seguiment de l’estat general de les praderies de posidònia, d’acord amb el que preveu l’article 10.1 del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.
Rebutjat per 30 vots en contra (Maxo Benalal, Vox, Mixt-GxFormetera+PSIB-PSOE+EUIB, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos, Socialista) i 16 vots a favor (Mixt-MÉS per Menorca, El Pi, Cs i Popular).
Novè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a trametre, en el termini de tres mesos, al Comitè Posidònia els resultats dels controls de seguiment d’abocaments al mar per conducció o emissari submarí corresponents a l’any 2021 que els titulars de les esmentades instal·lacions tenen el deure de trametre anualment a la Direcció General de Territori i Paisatge, d’acord amb el que estableix el punt segon de la Disposició addicional quarta del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.
Aprovat per 30 vots a favor (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista), 13 vots en contra (Maxo Benalal, Vox i Popular) i 3 abstencions (Cs). Amb esmena acceptada transaccionada dels grups MÉS per Mallorca, Socialista i Unidas Podemos.
Desè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a requerir als titulars d’autoritzacions d’abocament al mar per conducció o emissari submarí que efectuïn les millores necessàries en el tractament dels efluents per minimitzar-ne l’impacte quan, dels resultats dels controls anuals, s’infereixi una afecció a la praderia de posidònia provinent d’unabocament.
Aprovat per 41 vots a favor (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos, Popular Socialista) i 4 vots en contra (Maxo Benalal, Vox)
Onzè. El Parlament de les Illes Balears insta Ports de les Illes Balears a aprovar, en el termini de sis mesos, els plans de conservació de la posidònia i de mesures de compensació per a tots els ports i instal·lacions portuàries competència de la comunitat autònoma de les Illes Balears que encara no l’hagin incorporat al seu pla d’ús i gestió, d’acord amb el que preveu la disposició transitòria primera del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.
Rebutjat per 29 vots en contra (Maxo Benalal, Vox, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialsita), 14 vots a favor (Mixt, El Pi i Popular) i 3 abtencions (Cs).
Dotzè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer tots els tràmits necessaris perquè, de cara a la prestació del servei de vigilància de les praderies de posidònia per a 2023, s’incrementi l’horari de prestació del servei per tal que aquest cobreixi també entre les 19 hores i les 22 hores del vespre, i entre les 7 hores i les 10 hores del matí.
Rebutjat per 32 vots en contra (Maxo Benalal, Vox, Cs, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialsita) i 14 vots a favor (Mixt, El Pi i Popular).
Tretzè El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer tots els tràmits necessaris perquè, de cara a la prestació del servei de vigilància de les praderies de posidònia per a 2023, es prevegi un reforç, durant els mesos de juliol i agost, del nombre d’embarcacions que presten aquest servei a cadascuna de les illes respecte de les embarcacions que han estat prestant aquest servei durant l’any 2022 amb l’objectiu de garantir la capacitat de vigilar els punts negres de fondeig i, en general, les zones que actualment queden sense control.
Rebutjat per 32 vots en contra (Maxo Benalal, Vox, Cs, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialsita) i 14 vots a favor (Mixt, El Pi i Popular).
Catorzè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a preveure, en el projecte de pressuposts generals de la CAIB per a l’any 2023, les partides pressupostàries necessàries per fer possible l’ampliació del servei prevista als dos punts anterior.
Rebutjat per 32 vots en contra (Maxo Benalal, Vox, Cs, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialsita) i 14 vots a favor (Mixt, El Pi i Popular).
Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.
Intervencions
La iniciativa ha estat presentada i defensada pel diputat Josep Castells.
Els grups parlamentaris MÉS per Mallorca, Socialista i Unidas Podemos han presentat sis esmenes a la iniciativa les quals, defensades per Miquel Ensenyat, Pilar Carbonero i Pablo Jiménez, cinc han estat acceptades, amb transaccions, pel grup proposant.
Al torn de fixació de posicions han intervingut: Miquel Vidal (Popular), Jesús Méndez (Ciudadanos), Jorge Campos (VOX-Actua Baleares) i Maria Antònia Sureda (El Pi-Proposta per les Illes Balears).
LÍMIT MÀXIM DE DESPESA NO FINANCERA 2023
Finalment, el Parlament de les Illes Balears ha aprovat per 28 vots a favor (Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 17 vots en contra (Maxo Benalal, El Pi, Vox i Popular) i 2 abstencions (Cs) el límit màxim de despesa no financera per a l'exercici de 2023 de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que ascendeix a 5.947,5 milions d’euros
El límit de despesa no financera per als nous pressuposts augmenta en 770,9 milions d’euros respecte de l’any anterior, un 15 % més. S'ençata així el camí cap a la presentació del Projecte de llei de Pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2023, que els propers mesos es tramitarà al Parlament per al seu debat i votació en sessions de comissions i plenàries.
Novament s’hi inclouen el factor d’insularitat previst en el règim especial de les Illes Balears i els recursos provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència del fons europeu Next Generation.
L'acord d'avui obri el camí cap a l’elaboració definitiva i la propera tramitació del Projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per a l’any 2023 al Parlament de les Illes Balears.
El REIB té un paper important en aquest finançament, atès que el sostre de despesa del 2023 inclou una dotació de 110 milions del factor d’insularitat.
Els ajuts europeus del fons Next Generation creixen 108,2 milions d’euros, un 35 % més que el 2022, fins a arribar a 419,8 milions, dels quals 317,9 milions corresponen al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i 101,9 milions al fons REACT-EU.
Els recursos del sistema de finançament autonòmic representen el 47 % del pressupost no financer de la Comunitat, el gruix dels ingressos prevists per al 2023, amb un total de 3.350,46 milions d’euros, un 25,3 % més respecte del pressupost del 2022.
Per al 2023, també destaca l’increment de la previsió dels ingressos de tributs cedits, que ascendeixen a 1.203,81 milions d’euros.
Així mateix, per al 2023 es mantenen suspesos els límits de dèficit, deute i regla de despesa, una mesura extraordinària adoptada novament per al conjunt de les administracions públiques per part del Consell de Ministres, com ja es va fer per als anys 2020, 2021 i 2022, arran de la crisi de la COVID-19, després que s’hagués pres de nou aquesta mesura a escala europea.
Amb el màxim de dèficit previst (0,3 % del PIB) d’acord amb el nivell de referència proposat per al 2023, les previsions d’ingressos financers complementaris —una part dels recursos provinents de l’MRR del fons Next Generation que ja s’han ingressat enguany— i els ajusts de comptabilitat nacional en termes del SEC, s’estima el nou límit màxim de despesa no financera per al 2023 de 5.947,5 milions d’euros.